Entre tots els volcans inactius de Catalunya trobem ell Camp dels Ninots, es va formar en un dels volcans situats a la depressió de la Selva, la qual forma part de les depressions que trobem a la serralada dels Catalànids (Camp de Tarragona, Vallès, Penedès, Selva i Empordà). Totes aquestes depressions resulten d’enfonsaments deguts a grans fractures o falles que van afectar el marge occidental de la Mediterrània fa uns 23 milions d’anys.
Les erupcions volcàniques a Catalunya són d’edat neògena i quaternària i van començar a la zona de l’Empordà (entre uns 14 i 6 milions d’anys), van seguir a la Selva (entre uns 6 i 2 milions d’anys) i van finalitzar a la zona de la Garrotxa (entre uns 700.000 i uns 10.000 anys). Als marges de la depressió de la Selva hi van aparèixer volcans deguts a la formació de les falles, les quals van facilitar l’ascens del magma. Aquests volcans, tot i estar ben extingits, tenen el seu reflex en les aigües termals de Caldes, de temperatura i quimisme peculiars.
El volcà del Camp dels Ninots és un clar exemple de volcà de dimensions petites format en presència d’aigua al subsòl. La barreja d’aigua i magma fa que els volcans es generin de manera explosiva, amb grans quantitats de vapor d’aigua.
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un Parc Natural que es troba a la comarca de la Garrotxa. És el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics d’una edat compresa entre els 1.000 i els 7.000 anys, 10 cràters, 23 cons ben conservats i més de 20 colades de laves basàltiques.
La formació del volcà es pot dividir en 11 pasos:
1. Aixecament i erosió d’unes roques ígnies d’edat paleozoica (formades fa més de 250 milions d’anys)
2. Fracturació d’aquestes roques, que dóna lloc a la formació de la depressió de la Selva (fa entre 23 i 50 milions d’anys).
3. Reompliment de la depressió per sediments que els rius porten dels relleus que l’envolten.
4. Ascensió de magmes aprofitant la fractura que limita la depressió i formació del volcà del Camp dels Ninots.
5. El volcà deixa de ser actiu i a l’embut que forma el seu cràter s’hi origina un llac (“maar”).
6. Aquest llac es va omplint de sediments, on trobem els fòssils del Camp dels Ninots (fa uns 3,5 milions d’anys).
7. El llac s’asseca.
8. El con volcànic es va erosionant.
9. Continua l’erosió.
10. L’erosió enllaça amb la formació del relleu i del paisatge actuals, on també són importants les modificacions degudes a l’home.
11. Podem extrapolar l’extensió de l’antic volcà –del con i dels sediments del llac que l’omplien– (dalt) a partir de la seva delimitació (sota).
oriol queralt!!
1 comentarios:
Hhhhhhh
Publica un comentari a l'entrada