Tipus d'activitat volcànica
Es distingeixen dos tipus principals d'activitat volcànica, l'efusiva i l'explosiva.

• L'activitat efusiva es caracteritza per la lenta alliberació dels gasos volcànics i l'emissió pacífica de magmes que ascendeixen i s'expandeixen lentament. En aquest tipus d'activitat no es produeixen explosions ni quantitats importants de piroclasts.

Estrombolià: Caracteritzat per una activitat es la que es produeixen explosions poc violentes i emissions de laves bàsiques; un exemple d'aquest tipus d'erupció la produeix el volcà Stromboli, en les illes Lipari(Itàlia)

• L'activitat explosiva es caracteritza per l'emissió violenta de gasos volcànics, amb grans explosions i la producció de grans masses de materials piroclasts.

Vulcanià: Caracteritzada per l'emissió de laves àcides, poc fluides i mòbils, que solidifiquen en les proximitats de la xemeneia volcànica i que arriben a taponar-la; això provoca que en l'interior de la xemeneia i de la càmera magmàtica augmenti la pressió dels gasos i es produeixin grans explosions, amb producció de grans masses de piroclasts. Exemple: El Cerro Negro a Nicaragua.

• L'activitat  freàtica:  L'alta temperatura del magma escalfa l'aigua d'un aqüifer i produeix l'explosió.

Plinià: Caracteritzada per una explossió màxima, sense emissió de laves. Les grans explosions originen núvols ardents (calents), grans masses de gasos volcànics i de piroclasts a elevada temperatura, que al precipitar donen lloc a extensos dipòsits volcànics denominats ignimbrites; exemples de volcans molt explosius són el Monte Pelée en l'illa de la Martinica i el Santa Helena en Estats Units.

La morfologia dels volcans

Cons de piroclast o d'escòries

Resulten de l’activitat estromboliana i estan formats principalment per escòries. Els cràters poden ser circulars o esvorellats. La forma de ferradura pot ser deguda a la inclinació del conducte volcànic, a l'existència de vents dominants que acumulen els piroclastos en una direcció preferencial, o bé a la sortida de laves que arrosseguen part del material piroclàstic ja dipositat. Els flancs tenen inclinacions d’entre 30 i 40°.

Cons de tuf

Es formen a partir d’activitat hidrovolcànica, on l’aigua que interacciona amb el magma entra al conducte volcànic pel centre emissor. Els materials que el formen són majoritàriament dipòsits piroclàstics compactats del tipus onada i colada piroclàstica. El cràter és de dimensions reduïdes i el con presenta flancs amb pendents d’entre 20 i 25°.

Anells de tuf

S’edifiquen com a conseqüència de l’activitat freatomagmàtica. Estan formats per dipòsits piroclàstics de tipus bretxa, onada i colada piroclàstica. Tenen un cràter de dimensions grans i un con de poca alçada amb flancs que presenten pendents al voltant de 10°.

Volcans de Bolívia

El volcà Parinacota és un estratovolcà situat a la frontera de Xile i Bolívia en la Regió de Arica i Parinacota, es troba sobre la serralada dels Andes. Juntament amb el Pomerape conformen els nevats de Payachatas. La seva primera ascenció va ser el 12 de desembre de 1928 per el bolivià Carlos Terán i austríac Joseph Prem

El volcà Licancábur és un estratovolcà situat a la frontera entre Xile i Bolívia, al costat de la llacuna Verda. La seva última erupció va tenir lloc al Holocè. Una foto d'aquesta muntanya, presa pel geòleg portuguès Hugo Bettencourt Machado, va guanyar l'International Photography Contest 2009 de la National Geographic Society
Del costat bolivià, es troba la Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Avaroa, amb la qual cosa està protegit pel fet que en les seves faldilles es troba la Laguna Verde que concentra grans quantitats de Flamencs Andins. Mentre que del costat xilè es troba el cim, el cràter, així com el llac situat en el mateix.

El Nevat Sajama és un estratovolcà situat al Parc Nacional Sajama al nord-est del Departament d'Oruro a Bolívia. Forma part de la Serralada Occidental i és el pic més alt del país (6542 msnm). Les vessants del nevat es troben habitades per la queñua, formant un bosc obert i rabassut, el qual és considerat com un dels boscos més alts del món.
L'estructura del pic és complexa, la seva primera ascensió va ser el 4 d'octubre de 1939 per als austríacs, Wilfrid Kühm i Josef Prem
No es té amb certesa la data de la seva última erupció, però, se'l considera un volcà extint.

Tunupa és un volcà situat al sud del departament d'Oruro, limitant amb el Salar d'Uyuni en el departament de Potosí, aquest volcà té una alçada de 5.432 metres sobre el nivell del mar.

El Volcà Ollagüe és un volcà actiu situat a la frontera de Bolívia i Xile, a la II Regió d'Antofagasta a Xile i el Departament de Potosí a Bolívia, a la serralada dels Andes amb una alçada de 5.870 metres.
Posseeix un cràter de 1.250 metres de diàmetre, el qual ha estat erosionat en la part sud, el que deixa al descobert rastres de laves.
El seu ascens requereix d'una bona condició física. Es recomana anar amb compte amb els camps minats pobrament identificats, que existeixen en les rutes d'aproximació al sud-oest del volcà.

Nicole Cuellar