Volcans a Catalunya

A Catalunya hi ha 3 zones volcàniques on fa milers d'anys, hi havien volcans actius, que ara ia són inactius.

Entre tots els volcans inactius de Catalunya trobem ell Camp dels Ninots, es va formar en un dels volcans situats a la depressió de la Selva, la qual forma part de les depressions que trobem a la serralada dels Catalànids (Camp de Tarragona, Vallès, Penedès, Selva i Empordà). Totes aquestes depressions resulten d’enfonsaments deguts a grans fractures o falles que van afectar el marge occidental de la Mediterrània fa uns 23 milions d’anys.

Les erupcions volcàniques a Catalunya són d’edat neògena i quaternària i van començar a la zona de l’Empordà (entre uns 14 i 6 milions d’anys), van seguir a la Selva (entre uns 6 i 2 milions d’anys) i van finalitzar a la zona de la Garrotxa (entre uns 700.000 i uns 10.000 anys). Als marges de la depressió de la Selva hi van aparèixer volcans deguts a la formació de les falles, les quals van facilitar l’ascens del magma. Aquests volcans, tot i estar ben extingits, tenen el seu reflex en les aigües termals de Caldes, de temperatura i quimisme peculiars.

El volcà del Camp dels Ninots és un clar exemple de volcà de dimensions petites format en presència d’aigua al subsòl. La barreja d’aigua i magma fa que els volcans es generin de manera explosiva, amb grans quantitats de vapor d’aigua.

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un Parc Natural que es troba a la comarca de la Garrotxa. És el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics d’una edat compresa entre els 1.000 i els 7.000 anys, 10 cràters, 23 cons ben conservats i més de 20 colades de laves basàltiques.

La formació del volcà es pot dividir en 11 pasos:

1. Aixecament i erosió d’unes roques ígnies d’edat paleozoica (formades fa més de 250 milions d’anys)

2. Fracturació d’aquestes roques, que dóna lloc a la formació de la depressió de la Selva (fa entre 23 i 50 milions d’anys).

3. Reompliment de la depressió per sediments que els rius porten dels relleus que l’envolten.

4. Ascensió de magmes aprofitant la fractura que limita la depressió i formació del volcà del Camp dels Ninots.

5. El volcà deixa de ser actiu i a l’embut que forma el seu cràter s’hi origina un llac (“maar”).

6. Aquest llac es va omplint de sediments, on trobem els fòssils del Camp dels Ninots (fa uns 3,5 milions d’anys).

7. El llac s’asseca.

8. El con volcànic es va erosionant.

9. Continua l’erosió.

10. L’erosió enllaça amb la formació del relleu i del paisatge actuals, on també són importants les modificacions degudes a l’home.

11. Podem extrapolar l’extensió de l’antic volcà –del con i dels sediments del llac que l’omplien– (dalt) a partir de la seva delimitació (sota).

oriol queralt!!

Volcans

Relació entre tipus d' activitat eruptiva i d'edificis volcànics:

Dintre de els tipus d'activitats s'hi distingeixen tres tipus:

- La activitat efusiva:  amb emissió lenta de laves i un alliberament pacífic dels gasos continguts en els magmes. El  tipus d'edifici volcanic és l'estrombolià, que és un tipus de vulcanisme caracteritzat per erupcions explosives separades per períodes de calma d'extensió variable.

- La activitat Explosiva : caracteritzada per una violenta despresa dels gasos magmàtics i per la projecció de grans masses de materials sòlids (piroclasts). 

L'activitat explosiva es relaciona amb el vulcanià, La seva natura explosiva és degut a l'alt contingut de sílice al magma. Gairebé tots els tipus de magma poden provocar-lo, però el magma amb un 55% o més de sílice és el més comú que produeixi aquests tipus d'erupcions. Els alts nivells de sílice augmenten la viscositat del magma el qual augmenta al seu torn la seva capacitat explosiva.

- La activitat freàtica i freatomagmàtica: erupciuons volcaniques generades per la interacció entre el magma calent i l'aigua (aquesta rodeja el magma i al moment es volatilitza.

Es relaciona amb el tipus d'edifici plinià, és eñ qie tè una explosió mes violenta i explosiva. És tan forta la explosió que la columna de gasos arriba als 30km d'alçada, pot agafar forma de xampinyó.



Añadir leyenda

oriol queralt!

MORFOLOGIA DELS VOLCANS:

Hi ha dos tipus de morfologies dels volcans:

- Monogenètics: es formen a consequencia d'una sola erupció, hi ha tres tipus:

Con de piroclasts o d'escòries:  Formats a partir de la acumulació de piroclasts, el crater pot ser circulat, o esvorallat i els flancs tenen inclinacions entre 30 graus i els 40 graus. Són resultat de l'activitat estromboliana.

Con de tuf : crater de dimensions mes reduides i flancs de pendents suaus (20 i 25 graus) i es forma quan l'aigua penetra en el conducte volcànic.

Anell de tuf: con de poca alçada, amb pendents molt suaus i un gran cràter. Ve a causa de el contatce de les aigues freàtiques amb el conducte volcànic.

- Poligenètics: es formen a partir de diverses erupcions durant un perìode de temps molt llarg, hi ha dos tipus:

-Estratovolcà: està constituit per l'acumulació de colades de magma i de piroclasts  (tefra) en el transcurs dels diferents estadis eruptius, habitualment violents. Els estratovolcans prenen una forma cònica a causa de la seva magma  pastosa que circula difícilment, fent dipòsits de cendres i d'escòries preferentment prop de la xemeneia volcànica i dels dipòsits deixats per les colades piroclàstiques que surten pel cràter del volcà.

- Volcans d'escut: volcà de grans dimensions i està format a partir de les capes de successives erupcions basàltiques fluides, per aquest motiu tenen un pendent suau. És un terme similar al de caldera volcànica.

Vores divergents

En la terra existeixen 15 grans plaques, 7 de principals i 8 de secundàries, a més d'unes 40 de més petites distribuides per tots els continents.

Els limits d'aquestes plaques són les vores d'una placa i és on es presenta la major activitat tectonica, en aquesta zona és on es produeix la interacció entre plaques.

Un dels limits es diu vora divergent, són límits en els quals les plaques se separen unes de les altres i, per tant, emergeix el magma des de les regions més profundes. És el cas de la dorsal meso-atlàntica formada per la separació de les plaques d'Euràsia i Amèrica del Nord i les de l'Àfrica i Sud-amèrica.

Dins de les vores divergents i trobem dos categories, el rift continental i el rift oceànic.

El rift continental és cuan la separació de plaques succeeix a l'interior d'un continent.

El primer que pasa és que apareix una fossa o rift continental, em el qual es va enfonsant el terreny central i finalment l' aigua del mar va entran, forman un nou oceà. Un dels exemples pot ser el Rift Valley situat al sud de Àfrica.

El rift oceànic és el moviment divergent en la vora de la placa oceànica.

En aquet cas el que pasa es  que es produeix una separació de las placas en las denominadas dorsals mitjoceàniques, per on puja el magma i es va crean una nova escorça, i per altre banda es van destruint les zones de subducció.

Un altre tipus de limits són les vores convergents, són límits en els quals una placa xoca contra una altra, formant una zona de subducció, en què la placa oceànica s'enfonsa sota la placa continental, o un cinturó orogènic en el cas que les plaques xoquin i pateixin fenòmens de compressió. Són coneguts també com a vores actives.                                                                                                                                 

PLAQUES



cordillera de los Andes



Convergència oceanica -continental : cuan aquestes dos plaques s'ajunten es forma una subducció de la placa oceanica (de major densitat), aleshores es forma una fosa marina, es fonen parcialment els roques de la astenosfera i es genera el magma i s'acaba forman un arc volcanic continental.     



  

                                  



islas aleutianas


Convergència oceànica -oceànica : es subdueix la placa oceànica de major densitat (la mes antiga). Aleshores es forma una fossa submarina. Les roques es fonen i formen el magma i com a conesquencia de tot aixo es forma un arc volcanic d'illes




Everest

oriol queralt!

 

Convergència  continental -continental: és el mateix procediment que les altres, en aquest cas el que es formen son monatnyes.  





Mètodes d'estudi de l'interior de la terra



(geoide vist des de dintre i fora)



La terra té una forma geometrica bastan irregular coneguda amb el nom de GEOIDE, aquest es definex com a una superfície gravimètrica equipotencial que més s'apropa al nivell del mar i la seva continuació per sota dels continents.

La terra ( Geoide ) és bastant irregular, aquesta irregularitat és provocada per la distribució irregular de les forces gravitacionals en la massa d'ella.

En canvi quan s'han de fer cartografies es tracta a la terra com si fos un el·lipsoide ja que les diferents deformacions que pateix farien impossible aquesta tasca tractant-se de un geoide.

Es diu que tè un radi major de 6 378 km i un radi menor de 6 357 km.

Per estudiar la terra, la seva superfície i el seu interior s'ha utilitzat el mètode del sondatge. S'han fet bastants sondatges, des de que es fan, el que més lluny a arribat a sigut el que s'ha fet a Kola ( Sibèria) va començar el 1970 i fins al any 1989 no va acabar, es van arribar fins als 12 262 m de profunditat.

Ara per ara superar aquesta profunditat es casi imposible.

Tambè existeixen altres projectes que es dediquen a fer el mateix pero en l'escorça oceànica, el projecte IODP ( integrated ocean drilling program ) sa dedicat a fer aquestes exploracions i a aconseguit arribar als   8 234 m.

Com he citat, el que tenim al nostre abast no serveix per gaire ja que sols hem pogut arribar a una mínima part del radi de la terra amb els nostres esforços.

Els estudies de la terra es divideixen en dos, directes (són els que es bassen en l'observació directa) i indirectes ( a partir de deduccions es fa la construcció de models de la terra)

-Mètodes directes: En són exemples pous, sondatges, mines i treballs de camp.
Aquets ultims són el principi de qualsevol investigació, sols observan el paisatge, la flora.. es pot confeccionar un mapa geològic i recoltar mostres per a fer anàlisis. En aquet pas el geòleg el que fa és recollir informació (roques, flors ... )o mesures ( temperatures...) i desprès ñes analita.
Amb tota aquesta informació obtinguda es confecciona el mapa geològic, el que sera necesari per a la confecció de els altres posteriors.

-Mètodes indirectes: Són els mètodes que s'utilitzen per a saber la composició de l'interior de la terra. S'utilitzen els mètodes geofísics. Aquets mètodes combinen la física i l'ús de instruments de mesura molt precisos. Tots estudien la profunditat de les diferents capes i subcapes de la terra.
Hi ha 5 tipus de mètodes geofísics: sísmics, gravimètrics, magnètics, elèctrics, i geotèrmics ( el estudi dels meteorits tambè serveix per estudiar el interior de la terra )

Mètode sísmic: Aquet mètode consisteix en estudiar les ones que hi ha al interior del planeta, i les estudien segons com pasen per els diferents llocs i aixi saber que pot ser el que hi ha en aquells llocs. L'estudi de les ones es bastant complicat i ha de ser bastant precís, s'utilitzen materials com el sismògraf .
Es fan servir explosions que els mateixos científics han preparat o utilitzan els terratrèmols.
Hi ha dos tipus de ones:

-Les ones longitudinals o p : Les partícules afectades vibren al mateix sentit que es propaga el moviment. Són les mès ràpides ( de 8 a 13 km/s ) i es poden propagar tant per medis sòlids, com per líquids com per gasoso.

- Les ones transversals o s : Les partícules vibren perpendicularment a la direcció on es propaga el moviemnt. La seva velocitat va de els 4 als 8 km/s i nomes es poden propagar per sòlids.

Un altre mètode es La tomografía sísmica:

Aquet mètode és una tècnica d'anàlisi d'ones sísmiques i que es fa per ordinador. A partir de l'estudi des de ordinador podem fer un mapa tridimensional del mantell.

És com un TAG, el que fa es combinar la informació procedent d'un gran nombre d'ones (amb ls que formen imatges tridimensionals ). El medi on s'utilitza és la terra i utilitzen les ones provocades per terratrèmols.

Les discontinuitats sísmiques ens permeten poder dividir la terra segons capes.

Aquet mètode tambè ens permet tenir imatges tridimensionals del manetll, ja que permet veure els diferents cambis, moviements, traduibles segons regions fredes o calentes.






Oriol Queralt

Tormentes severes

En aquest seguit de fotos, es  pot observar diferents tipus de tempesta, en total 9, cada una a pasat durant els anys 2000-2009, cada una es centra en un any.
La primera de totes les tempestes, la del 2000 va ser la tormaneta Damrey, el 9 de Maig al Pacific Oest la pressió atmosferica mínima va ser de 878 i la velocitat ddel vent de 290 (180) .
D'aquesta tormenta del 2000  pasem a la del 2001, la tormenta Faxai, el 22 de Decembre i va passar en el Pacific Oest, la pressiò atmosferica mínima va ser de 915 i la velocitat del vent de 290 (180) durant el 2002 es va produir un altre tormenta, la Zoe durant el 28 de Decembra i en el Pacific Sur, la pressió atmosfèrica mínima va ser de 890 i la velocitat del vent de 285 (177)
Després, en el 2003 es va produir una altre tormenta, la Maemi, el 10 de Septembre, al Pacific Oest, el vent va assolir unes velocitats de 280 (174), i la pressio minima va ser de 910.
L'any 2004 la tempesta Chaba va assolir el Pacific Oest el 23 d'Agost, la pressio mínima va ser de 879 i la velocitat del vent de 290 (180). Desprès, l'any 2005 va haver-hi una altre tormenta, la Wilma, el 18 d'Octubre i va pasar per l'Atlantic, Caribe,amb una pressió minima 882 de i el vent a una velocitat de 295(183)
L'any 2006, va pasar per el Pacific Sur la tormenta Mónica, el 24 d'Abril amb una pressió minima de 905 i el vent a una velocitat de  285 (177)
El 18 d'Agost del 2007 va pasar el Dean per l'Atlantic i Caribe, amb una pressió minima de 907i el vent a una velocitat de 280(174). L' any seguent, el 27 de Septembre del 2008, en el Pacific Oest, el Jangmi, amb una pressió minima de 905 i el vent a una velocitat de 260 (162).
I finalment el Hamish, el 8 de Març de 2009,al Pacific Sur, amb una pressió minima de 925 i el vent a una velocitat de 240(149)


ORIOL!!

Recursos

Els recursos són els bèns del medi ambient i que les persones utilitzem per satisfer les nostres necesitats i desenvolupament.
Aquets probenen dels components del planeta terra, i són els que són escassos i útils per a nosatres.
S`agrupen en:
-Matèries primeres, són  els  que s'extreuen directament de la natura i que es fan servir en els processos de producció, encara que alguns s'utilitzen per produir energia. Exemples: minerals, l'aigua, el sòl...
L'aigua és una matèria primera, és imprescindible per a la vida.

- Productes energètics són les substàncies susceptibles de produir treball. Un exemple pot ser el Sol, ja que és una de les fonts d'energia més importants i és renovable i no contamina, a diferéncia de les energies fòssils què són les mes utilitzades i no es té en compte què son renovables a llarg termini i què contaminent molt mes que les energies que provenen de la natura com el Sol, el vent, la energia hidràulica o la biomassa
Primer es va utilitzar el carbó com a combustible, més tard es va comensar a usar altres combustibles fòssils, el petroli i gas ja que eren més barats i es consideraven inexhauribles, fins que passat un temps la gent es va adonar que eren combustibles renovables a llarg termini i que estaven agotant totes les reserves mundials.

central tèrmica de carbó

Aleshores van aparexer les centrals electriques, les centrals que utilitzaven l'energia atòmica.










Mes tard la gent es va començar a donar conta dels problemes que portaven

oriol queralt!!!!!!!!