CLASSIFICACIÓ VOLCANS:
Classificació dels volcans segons la activitat:
- Activitat Efusiva: Es caracteritza per la lenta alliberació dels gasos volcànics i l'emissió pacífica de magmes que ascendeixen i s'expandeixen lentament. En aquest tipus d'activitat no es produeixen explosions ni quantitats importants de piroclasts. Exemple: Hawaià i Estrombolià.
- Activitat Explosiva: Es caracteritza per expulsar de forma violenta el magma. Exemple: Vulcanià. N'hi ha dos tipus:
Activitat Explosiva Magmàtica: S'associa a magmes amb gran contingut de volàtils. I l'erupció és semblant a l'explosió que fa, quan destapem una ampolla de xampany sacsejada.
Exemple: Plinià.
Activitat Explosiva Hidromagmàtica: Es dóna quan es produeix una interacció entre el magma i l'aigua. Exemple: Géiser.
- Activitat Freàtica: L'alta temperatura del magma escalfa l'aigua d'un aqüífer i produeix una explosió.
- Activitat Freatomagmàtica: Es quan el magma té contacte directe amb l'aqüífer.
Classificació segons la Morfologia dels volcans:
- Monogenètics: Es formen com a conseqüència d'una sola erupció.
1) Con de Piroclasts o d'escòries: Formats per l'acumulació de piroclasts. Són resultat de l'activitat estromboliana.
2) Con de Tuf: És un con con amb un cràter de dimensions reduïdes i els flancs (costats) de pendents suaus, que es forma quan l'aigua penetra en el conducte volcànic.
3) Anell de Tuf: Estan formats per dipòsits de piroclasts, formant un con de poca alçada amb pendents suaus i un gran cràter. L'origen és d'una activitat freatomagmàtica (contacte directe amb aigua).
- Poligenètics: Són els volcans que es formen a partir de diverses erupcions durant un llarg període de temps (milers o milions d'anys).
5) Volcans escut: L'activitat efusiva és la predominant. Tenen una morfologia suau, de poca alçada i llarga amplada. Exemple: Mauna Loa (Illes Hawaii).
1) Un exemple és Hawaii:
2) Un exemple el Mont Fuji,Japó:
Característiques dels magmes
Tenint en compte la seva composició, els magmes es classifiquen segons el seu contingut en sílice (SiO2, però en realitat, silici i oxigen), que és el material que representa un percentatge més important en la seva composició. Hi ha:
- Magmes àcids: percentatge superior al 63 %
- Magmes intermedis: percentatge entre el 63 i el 52 %
- Magmes bàsics: percentatge inferior al 52 %. Si el percentatge és inferior al 45 % i s'anomenen ultrabàsics.
Una altra característica dels magmes és la seva viscositat, és a dir, la major o menor facilitat de fluir, que depèn de:
- la temperatura: com més alta és més fluïdesa, és a dir, menor viscositat té el magma.
- la composició: com més alt és el contingut en sílice, més gran és la viscositat.
- el contingut en volàtils, és a dir, gasos dissolts. Com més gran és, major és l’explosivitat.
- el contingut d’aigua: en principi fa augmentar l’explosivitat, però si la relació aigua-magma és gran (per exemple en erupcions submarines), l’explosivitat disminueix.
Els magmes àcids, molt viscosos, ascendeixen més lentament que els bàsics i, per tant, es refreden més ràpidament, el que contribueix a incrementar encara més la seva viscositat. Arriben a la superfície amb temperatures de l’ordre de 700-800ºC, flueixen poc i tenen un elevat grau d’explosivitat, ja que han perdut poca quantitat de volàtils.
Els magmes bàsics, poc viscosos, ascendeixen més ràpidament i, per tant, les temperatures del material es mantenen més altes, entre 1.000-1.200ºC, fet que contribueix a mantenir una viscositat baixa. A més, tenen un menor contingut en volàtils, que han anat perdent durant l’ascensió i, per tant, una menor explosivitat.
Volcans a Catalunya
Catalunya té varies regions volcàniques, però una de les més importants és la regió volcànica de la Garrotxa. La província volcànica es va formar a partir d'antigues falles que recorren tota la província de Girona; formant depressions volcàniques i camps volcànics, un exemple, la falla d'Olot va crear a la Garrotxa.
El camp volcànic més antic es troba a l'Empordà, mentre que el més recent es troba a Olot, que es va formar durant el Quartenari. La regió volcànica es divideix en 3 zones: Empordà, La Selva i la Garrotxa; situant-se sobre una zona d'origen paleozoic.
La última erupció que hi va haver va ser fa uns 11.000 anys, en el volcà Croscat.
L'empordà
Empordà se situa al NE de la província volcànica. Els volcans de la zona es van originar al pliocè. El baix Empordà està ple de cons volcànics, especialment pel nord de la Bisbal, en què es troba el Montori de Rupià. I l'Alt Empordà, destaca el volcà Puig de la Guilla.
La Selva
Se situa sobre una gran fossa on s'han originat molts volcans. Entre els volcans més coneguts hi ha el Sant Cornelli, que es va originar a partir d'un con volcànic, convertint-se en un pitó volcànic. El Crosa de Sant Dalmai, que es va originar a partir d'erupcions freatomagmàtiques esdevenint un mar.
La Garrotxa
És la zona més important de tota la regió volcànica. Alberga molts volcans i grans colades de lava que va per la vall del riu Fluvià, anant cap als nuclis de Castellfollit de la Roca i Sant Joan les Fonts, formant espectaculars cúpules. El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, es troba els volcans més importants: Croscat, Santa Margarida i Roca Negra. Però la regió segueix fins fora del parc, on hi ha diversos volcans també coneguts com el Puig de la Banya, a San Martín de Llémena, amb bombes piroclàstiques, i el volcà Puig d'Adri, a Canet d'Adri; on hi ha molta cendra volcànica però també roques sedimentàries. Girona també està envoltada de volcans, però estàn totalment erosionats i gairebé desapareguts.
Volcà de Santa Margarida, Garrotxa
Volcans a Espanya
En el territori peninsular es situen els espais volcànics vinculats al vulcanisme de la Mediterrània. Com Catalunya, les Illes Columbretes, els volcans submarins de les Illes Balears, el Mar Menor, Cartagena, la Illa de Alborán, el Penyal d'Cancarix, el Cap de Gata i el Camp de Calatrava. Els únics volcans actius del territori es troben en ple Oceà Atlàntic, a les Illes Canàries, un exemple d'un volcà canari és el Teide a l'illa de Tenerife o el Timanfalla a l'illa de Lanzarote.
Lourdes Brú.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada