Tipus d'activitat volcànica

Es distingeixen dos tipus principals d'activitat volcànica, l'efusiva i l'explosiva.

• L'activitat efusiva es caracteritza per la lenta alliberació dels gasos volcànics i l'emissió pacífica de magmes que ascendeixen i s'expandeixen lentament. En aquest tipus d'activitat no es produeixen explosions ni quantitats importants de piroclasts.

• L'activitat explosiva es caracteritza per l'emissió violenta de gasos volcànics, amb grans explosions i la producció de grans masses de materials piroclasts.
  
  
  
  
  
  Vulcanià: Caracteritzada per l'emissió de laves àcides, poc fluides i mòbils, que solidifiquen en les proximitats de la xemeneia volcànica i que arriben a taponar-la; això provoca que en l'interior de la xemeneia i de la càmera magmàtica augmenti la pressió dels gasos i es produeixin grans explosions, amb producció de grans masses de piroclasts. Exemple: El Cerro Negro a Nicaragua.
  
  
  
  La Crosa de Sant Dalmai està situada al costat de la carretera GI-533 de Girona a Sta. Coloma de Farners, entre el pobles de Sant Dalmai i Estanyol (municipis de Vilobí i Bescanó), al sector septentrional de la comarca de La Selva, en la falla geològica de Catalunya.
  El seu con principal, de tipus vulcanià o d’explosió i força ben conservat, es el més gran de la península Ibèrica: te uns 1250 metres de diàmetre; a dins d’aquest gran cràter en hi ha un de mes petit de tipus estrombolià, això el fa gairebé únic al mon, i que a nivell tècnic i científic hagi estat molt estudiat.
  
  
  • Plinià: Caracteritzada per una explossió màxima, sense emissió de laves. Les grans explosions originen núvols ardents (calents), grans masses de gasos volcànics i de piroclasts a elevada temperatura, que al precipitar donen lloc a extensos dipòsits volcànics denominats ignimbrites; exemples de volcans molt explosius són el Monte Pelée en l'illa de la Martinica i el Santa Helena en Estats Units.
    
    
    
    
    
    
    Estrombolià: Caracteritzat per una activitat es la que es produeixen explosions poc violentes i emissions de laves bàsiques; un exemple d'aquest tipus d'erupció la produeix el volcà Stromboli, en les illes Lipari(Itàlia )
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    MORFOLOGIA DELS VOLCANS
    
    
    
    
    - poligenètics
    
    
    Los estratovolcanes presentan conos volcánicos con acusadas pendientes, resultado de la acumulación de sucesivas coladas, lavas y piroclastos. Casi todos los volcanes más grandes y conocidos del mundo presentan este tipo de morfología, ejemplo:  Fuji Yama, Vesubio, Stromboli, Cotopaxi, Kilimanjaro, Teide, Paracutín, etc.
     
    
    
    
    
    Si la lava es muy fluida, se forman los volcanes en escudo (en referencia a la forma ligeramente curvada del escudo de un guerrero). Son de estructuras muy amplias (decenas de kilómetros cuadrados de diámetro), producto de grandes coladas de lava basáltica que se desparraman formando suaves pendientes, y sin ninguna o escasa actividad explosiva. La rapidez y fluidez de las lavas, que brotan a borbotones, consiguen alejarse lo suficiente de la chimenea central como para evitar que ésta forme laderas escarpadas.
    
    
    
      Las islas Hawai, como Kilauea, y la formada más recientemente Manua-Loa, son un ejemplo de volcanes en escudo elevados desde el fondo oceánico. Otro volcán en escudo muy conocido es el Etna, en Sicilia.
    
    
    
    
    
    
     !!aRanxuu