VORES CONVERGENTS I DIVERGENTS I ALTRES

Imatges de les diferents vores (convergents o divergents) i altres:

Divergent:

Rift Continental: Quan la separació de plaques passa al interior d'un continent, primer apareix una fossa o Rift Continental i que es va enfonsant el terreny central i finalment l'aigua acaba per entrar, fent així un nou oceà. Exemples el Rift Valley i el Golf Pèrsic. 

Rift Oceànic: És un moviment divergent entre dos plaques oceàniques. Si produeix una separació de les plaques, per on ascendeix el magma i va creant nova escorça, que per l'altre part es va destruint en les zones de subducció. Exemple, Islàndia i la dorsal oceànica.

 Convergent: 

Placa Continental - Continental:  
Aquest tipus de vores posen en contacte dues plaques amb escorça continental. Normalment el resultat és la formació d'una serralada de muntanyes, com la Serralada dels Atles (Al Nord d'Àfrica).




















Placa Continental - Oceànica: 

En aquest cas, la placa oceànica subdueix sota del la placa continental  i dóna lloc a una fossa tectònica i una serralada de muntanyes . A la placa subduïda, s'hi donen processos de fusió parcial que formen volcans que surten per la serralada. Exemple, la Serralada dels Andes. 

 

Placa Oceànica - Oceànica: 
Una de les plaques oceàniques subdueix sota l'altre i dóna lloc a una fossa tectònica. La fusió de la placa oceànica que subdueix origina una sèrie de volcans que formen un arc d'illes. Exemple, Japó.























Transformant: 

Són límits on les vores de les plaques llisquen una respecte a l'altra al llarg d'una falla de transformació. A causa de la fricció, les plaques no llisquen en forma contínua; sinó que s'acumula tensió en ambdues plaques fins a arribar a un nivell d'energia acumulada que sobrepassa el necessari per produir el moviment, l'energia potencial acumulada és alliberada com a pressió o moviment en la falla. A causa de la titànica quantitat d'energia emmagatzemada, aquests moviments ocasionen terratrèmols d'intensitat major o menor. Un exemple seria la Falla de San Andrès, situada al l'oest d'Amèrica del Nord.

 Punts Calents ("Hot Spots") : 

Els Punts Calents, o Hot Spots, són una àrea de l'astenosfera en què les temperatures són més elevades, això genera acumulacions de magma, que puja seguint corrents convectius. Al llarg del temps geològic, a mesura que la placa litosfèrica es desplaça sobre un punt calent, neixen nous volcans que resten alineats entre ells. Aquest fenòmen passa per exemple a les Illes Hawaii, però també li passa al Parc Nacional de Yellowstone (EEUU).

 
















Fosses:

Una fossa marina és una depressió submarina, llarga, estreta i molt profunda, limitada per marges escarpats. Les fosses marines es troben, normalment, a la vora dels grans relleus continentals o de grans arcs d'illes. Formen part d'una zona inestable de la superfície terrestre, amb una forta intensitat dels sismes i una gran activitat volcànica. Per exemple la fossa marina més profunda que es coneix actualment, és la Fossa de les Marianes, però n'hi han d'altres com la fossa del Japó o la de Tonga.













Evolució de les Plaques Tectòniques: 

 Anteriorment, els continents no estaven situats de la manera que estàn situats acualment, abans (molt temps abans) els continents estaven tots junts formant un super-continent anomenat Pangea. Al llarg d'un temps (geològicament parlant...), el super-continent Pangea es va anar trencant en trossos i movent-se fins arribar on estàn actualment, i encara segueixen movent-se cada any. El procès de evolució de les plaques va ser aquest: 




 

1.  Durant el Triàsic (aproximadament 208 milions d'anys) comença a produir-se el desmembrament de Pangea en tres parts, Euràsia-Amèrica del Nord, Àfrica-Sud-amèrica i Antàrtida-Austràlia-Índia. El desenvolupament de l'oceà Pacífic i mars va permetre que corrents equatorials es desplacessin cap als pols, produint un escafament climàtic mundial, amb temperatures més càlides i humides, que van afavorir àmpliament l'emergència dels dinosaures.
2. A finals del Juràssic (al voltant de 144 milions d'anys) es va produir l'obertura de l'oceà Atlàntic, a través de la Dorsal Atlàntica, mentre que l'oceà Pacífic apareix més definit i l'oceà Tethys forma un corrent marí de caràcter circumglobal
3. A finals del Cretaci (fa uns 65 milions d'anys), els continents ja estan aproximadament configurats com en l'actualitat. A l'Índia, es van produir extenses erupcions volcàniques que van enfosquir l'atmosfera amb cendres volcàniques. Al mateix temps, a la península de Yucatán i al Golf de Mèxic hauria impactat un enorme meteorit amb conseqüències devastadores a nivell planetari. Es van produir tempestes, tsunamis (onades gegants) i incendis globals de selves i boscos. La pols còsmica i volcànica, sumades al fum dels incendis, van deixar a la Terra en tenebres, el que hauria ocasionat l'extinció dels dinosaures.

 Volcà Etna Erupció: 

A principis d'aquest nou any, el volcà Etna ha tornat ha entrar en erupció, provocant certa preocupació entre la població siciliana. L' Etna és un volcà actiu de la costa est de Sicília, entre Messina i Catània (dos províncies italianes). És el volcà actiu més gran d'Europa i la muntanya més alta d'Itàlia (3.323 m). La seva prominència té el mateix valor que la seva altura, ja que és la muntanya més alta de l'illa. L'Etna cobreix una àrea de 1.570 km². L'aparició de l'Etna està datada en 300.000 anys, cosa que fa que sigui un volcà recent segons el temps geològic.

Lurdes Brú.