La leyenda de los volcanes Popocatépetl e Iztaccíhuatl

 La leyenda de los volcanes de Popocatépetl e Iztaccíhuatil

Popocatépetl:

Iztaccíhuatl:

 pico del oro orizaba:

 Clara

 

 

 

Volcans a Catalunya

A Catalunya hi ha 3 zones volcàniques on fa milers d'anys, hi havien volcans actius, que ara ia són inactius.

Entre tots els volcans inactius de Catalunya trobem ell Camp dels Ninots, es va formar en un dels volcans situats a la depressió de la Selva, la qual forma part de les depressions que trobem a la serralada dels Catalànids (Camp de Tarragona, Vallès, Penedès, Selva i Empordà). Totes aquestes depressions resulten d’enfonsaments deguts a grans fractures o falles que van afectar el marge occidental de la Mediterrània fa uns 23 milions d’anys.

Les erupcions volcàniques a Catalunya són d’edat neògena i quaternària i van començar a la zona de l’Empordà (entre uns 14 i 6 milions d’anys), van seguir a la Selva (entre uns 6 i 2 milions d’anys) i van finalitzar a la zona de la Garrotxa (entre uns 700.000 i uns 10.000 anys). Als marges de la depressió de la Selva hi van aparèixer volcans deguts a la formació de les falles, les quals van facilitar l’ascens del magma. Aquests volcans, tot i estar ben extingits, tenen el seu reflex en les aigües termals de Caldes, de temperatura i quimisme peculiars.

El volcà del Camp dels Ninots és un clar exemple de volcà de dimensions petites format en presència d’aigua al subsòl. La barreja d’aigua i magma fa que els volcans es generin de manera explosiva, amb grans quantitats de vapor d’aigua.

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un Parc Natural que es troba a la comarca de la Garrotxa. És el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics d’una edat compresa entre els 1.000 i els 7.000 anys, 10 cràters, 23 cons ben conservats i més de 20 colades de laves basàltiques.

La formació del volcà es pot dividir en 11 pasos:

1. Aixecament i erosió d’unes roques ígnies d’edat paleozoica (formades fa més de 250 milions d’anys)

2. Fracturació d’aquestes roques, que dóna lloc a la formació de la depressió de la Selva (fa entre 23 i 50 milions d’anys).

3. Reompliment de la depressió per sediments que els rius porten dels relleus que l’envolten.

4. Ascensió de magmes aprofitant la fractura que limita la depressió i formació del volcà del Camp dels Ninots.

5. El volcà deixa de ser actiu i a l’embut que forma el seu cràter s’hi origina un llac (“maar”).

6. Aquest llac es va omplint de sediments, on trobem els fòssils del Camp dels Ninots (fa uns 3,5 milions d’anys).

7. El llac s’asseca.

8. El con volcànic es va erosionant.

9. Continua l’erosió.

10. L’erosió enllaça amb la formació del relleu i del paisatge actuals, on també són importants les modificacions degudes a l’home.

11. Podem extrapolar l’extensió de l’antic volcà –del con i dels sediments del llac que l’omplien– (dalt) a partir de la seva delimitació (sota).

oriol queralt!!

Tipus d'activitat volcànica
Es distingeixen dos tipus principals d'activitat volcànica, l'efusiva i l'explosiva.

• L'activitat efusiva es caracteritza per la lenta alliberació dels gasos volcànics i l'emissió pacífica de magmes que ascendeixen i s'expandeixen lentament. En aquest tipus d'activitat no es produeixen explosions ni quantitats importants de piroclasts.

Estrombolià: Caracteritzat per una activitat es la que es produeixen explosions poc violentes i emissions de laves bàsiques; un exemple d'aquest tipus d'erupció la produeix el volcà Stromboli, en les illes Lipari(Itàlia)

• L'activitat explosiva es caracteritza per l'emissió violenta de gasos volcànics, amb grans explosions i la producció de grans masses de materials piroclasts.

Vulcanià: Caracteritzada per l'emissió de laves àcides, poc fluides i mòbils, que solidifiquen en les proximitats de la xemeneia volcànica i que arriben a taponar-la; això provoca que en l'interior de la xemeneia i de la càmera magmàtica augmenti la pressió dels gasos i es produeixin grans explosions, amb producció de grans masses de piroclasts. Exemple: El Cerro Negro a Nicaragua.

• L'activitat  freàtica:  L'alta temperatura del magma escalfa l'aigua d'un aqüifer i produeix l'explosió.

Plinià: Caracteritzada per una explossió màxima, sense emissió de laves. Les grans explosions originen núvols ardents (calents), grans masses de gasos volcànics i de piroclasts a elevada temperatura, que al precipitar donen lloc a extensos dipòsits volcànics denominats ignimbrites; exemples de volcans molt explosius són el Monte Pelée en l'illa de la Martinica i el Santa Helena en Estats Units.

La morfologia dels volcans

Cons de piroclast o d'escòries

Resulten de l’activitat estromboliana i estan formats principalment per escòries. Els cràters poden ser circulars o esvorellats. La forma de ferradura pot ser deguda a la inclinació del conducte volcànic, a l'existència de vents dominants que acumulen els piroclastos en una direcció preferencial, o bé a la sortida de laves que arrosseguen part del material piroclàstic ja dipositat. Els flancs tenen inclinacions d’entre 30 i 40°.

Cons de tuf

Es formen a partir d’activitat hidrovolcànica, on l’aigua que interacciona amb el magma entra al conducte volcànic pel centre emissor. Els materials que el formen són majoritàriament dipòsits piroclàstics compactats del tipus onada i colada piroclàstica. El cràter és de dimensions reduïdes i el con presenta flancs amb pendents d’entre 20 i 25°.

Anells de tuf

S’edifiquen com a conseqüència de l’activitat freatomagmàtica. Estan formats per dipòsits piroclàstics de tipus bretxa, onada i colada piroclàstica. Tenen un cràter de dimensions grans i un con de poca alçada amb flancs que presenten pendents al voltant de 10°.

Volcans de Bolívia

El volcà Parinacota és un estratovolcà situat a la frontera de Xile i Bolívia en la Regió de Arica i Parinacota, es troba sobre la serralada dels Andes. Juntament amb el Pomerape conformen els nevats de Payachatas. La seva primera ascenció va ser el 12 de desembre de 1928 per el bolivià Carlos Terán i austríac Joseph Prem

El volcà Licancábur és un estratovolcà situat a la frontera entre Xile i Bolívia, al costat de la llacuna Verda. La seva última erupció va tenir lloc al Holocè. Una foto d'aquesta muntanya, presa pel geòleg portuguès Hugo Bettencourt Machado, va guanyar l'International Photography Contest 2009 de la National Geographic Society
Del costat bolivià, es troba la Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Avaroa, amb la qual cosa està protegit pel fet que en les seves faldilles es troba la Laguna Verde que concentra grans quantitats de Flamencs Andins. Mentre que del costat xilè es troba el cim, el cràter, així com el llac situat en el mateix.

El Nevat Sajama és un estratovolcà situat al Parc Nacional Sajama al nord-est del Departament d'Oruro a Bolívia. Forma part de la Serralada Occidental i és el pic més alt del país (6542 msnm). Les vessants del nevat es troben habitades per la queñua, formant un bosc obert i rabassut, el qual és considerat com un dels boscos més alts del món.
L'estructura del pic és complexa, la seva primera ascensió va ser el 4 d'octubre de 1939 per als austríacs, Wilfrid Kühm i Josef Prem
No es té amb certesa la data de la seva última erupció, però, se'l considera un volcà extint.

Tunupa és un volcà situat al sud del departament d'Oruro, limitant amb el Salar d'Uyuni en el departament de Potosí, aquest volcà té una alçada de 5.432 metres sobre el nivell del mar.

El Volcà Ollagüe és un volcà actiu situat a la frontera de Bolívia i Xile, a la II Regió d'Antofagasta a Xile i el Departament de Potosí a Bolívia, a la serralada dels Andes amb una alçada de 5.870 metres.
Posseeix un cràter de 1.250 metres de diàmetre, el qual ha estat erosionat en la part sud, el que deixa al descobert rastres de laves.
El seu ascens requereix d'una bona condició física. Es recomana anar amb compte amb els camps minats pobrament identificats, que existeixen en les rutes d'aproximació al sud-oest del volcà.

Nicole Cuellar

Volcans

Relació entre tipus d' activitat eruptiva i d'edificis volcànics:

Dintre de els tipus d'activitats s'hi distingeixen tres tipus:

- La activitat efusiva:  amb emissió lenta de laves i un alliberament pacífic dels gasos continguts en els magmes. El  tipus d'edifici volcanic és l'estrombolià, que és un tipus de vulcanisme caracteritzat per erupcions explosives separades per períodes de calma d'extensió variable.

- La activitat Explosiva : caracteritzada per una violenta despresa dels gasos magmàtics i per la projecció de grans masses de materials sòlids (piroclasts). 

L'activitat explosiva es relaciona amb el vulcanià, La seva natura explosiva és degut a l'alt contingut de sílice al magma. Gairebé tots els tipus de magma poden provocar-lo, però el magma amb un 55% o més de sílice és el més comú que produeixi aquests tipus d'erupcions. Els alts nivells de sílice augmenten la viscositat del magma el qual augmenta al seu torn la seva capacitat explosiva.

- La activitat freàtica i freatomagmàtica: erupciuons volcaniques generades per la interacció entre el magma calent i l'aigua (aquesta rodeja el magma i al moment es volatilitza.

Es relaciona amb el tipus d'edifici plinià, és eñ qie tè una explosió mes violenta i explosiva. És tan forta la explosió que la columna de gasos arriba als 30km d'alçada, pot agafar forma de xampinyó.



Añadir leyenda

oriol queralt!

MORFOLOGIA DELS VOLCANS:

Hi ha dos tipus de morfologies dels volcans:

- Monogenètics: es formen a consequencia d'una sola erupció, hi ha tres tipus:

Con de piroclasts o d'escòries:  Formats a partir de la acumulació de piroclasts, el crater pot ser circulat, o esvorallat i els flancs tenen inclinacions entre 30 graus i els 40 graus. Són resultat de l'activitat estromboliana.

Con de tuf : crater de dimensions mes reduides i flancs de pendents suaus (20 i 25 graus) i es forma quan l'aigua penetra en el conducte volcànic.

Anell de tuf: con de poca alçada, amb pendents molt suaus i un gran cràter. Ve a causa de el contatce de les aigues freàtiques amb el conducte volcànic.

- Poligenètics: es formen a partir de diverses erupcions durant un perìode de temps molt llarg, hi ha dos tipus:

-Estratovolcà: està constituit per l'acumulació de colades de magma i de piroclasts  (tefra) en el transcurs dels diferents estadis eruptius, habitualment violents. Els estratovolcans prenen una forma cònica a causa de la seva magma  pastosa que circula difícilment, fent dipòsits de cendres i d'escòries preferentment prop de la xemeneia volcànica i dels dipòsits deixats per les colades piroclàstiques que surten pel cràter del volcà.

- Volcans d'escut: volcà de grans dimensions i està format a partir de les capes de successives erupcions basàltiques fluides, per aquest motiu tenen un pendent suau. És un terme similar al de caldera volcànica.

Tipus d'activitat volcànica

Es distingeixen dos tipus principals d'activitat volcànica, l'efusiva i l'explosiva.

• L'activitat efusiva es caracteritza per la lenta alliberació dels gasos volcànics i l'emissió pacífica de magmes que ascendeixen i s'expandeixen lentament. En aquest tipus d'activitat no es produeixen explosions ni quantitats importants de piroclasts.

• L'activitat explosiva es caracteritza per l'emissió violenta de gasos volcànics, amb grans explosions i la producció de grans masses de materials piroclasts.
  
  
  
  
  
  Vulcanià: Caracteritzada per l'emissió de laves àcides, poc fluides i mòbils, que solidifiquen en les proximitats de la xemeneia volcànica i que arriben a taponar-la; això provoca que en l'interior de la xemeneia i de la càmera magmàtica augmenti la pressió dels gasos i es produeixin grans explosions, amb producció de grans masses de piroclasts. Exemple: El Cerro Negro a Nicaragua.
  
  
  
  La Crosa de Sant Dalmai està situada al costat de la carretera GI-533 de Girona a Sta. Coloma de Farners, entre el pobles de Sant Dalmai i Estanyol (municipis de Vilobí i Bescanó), al sector septentrional de la comarca de La Selva, en la falla geològica de Catalunya.
  El seu con principal, de tipus vulcanià o d’explosió i força ben conservat, es el més gran de la península Ibèrica: te uns 1250 metres de diàmetre; a dins d’aquest gran cràter en hi ha un de mes petit de tipus estrombolià, això el fa gairebé únic al mon, i que a nivell tècnic i científic hagi estat molt estudiat.
  
  
  • Plinià: Caracteritzada per una explossió màxima, sense emissió de laves. Les grans explosions originen núvols ardents (calents), grans masses de gasos volcànics i de piroclasts a elevada temperatura, que al precipitar donen lloc a extensos dipòsits volcànics denominats ignimbrites; exemples de volcans molt explosius són el Monte Pelée en l'illa de la Martinica i el Santa Helena en Estats Units.
    
    
    
    
    
    
    Estrombolià: Caracteritzat per una activitat es la que es produeixen explosions poc violentes i emissions de laves bàsiques; un exemple d'aquest tipus d'erupció la produeix el volcà Stromboli, en les illes Lipari(Itàlia )
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    
    MORFOLOGIA DELS VOLCANS
    
    
    
    
    - poligenètics
    
    
    Los estratovolcanes presentan conos volcánicos con acusadas pendientes, resultado de la acumulación de sucesivas coladas, lavas y piroclastos. Casi todos los volcanes más grandes y conocidos del mundo presentan este tipo de morfología, ejemplo:  Fuji Yama, Vesubio, Stromboli, Cotopaxi, Kilimanjaro, Teide, Paracutín, etc.
     
    
    
    
    
    Si la lava es muy fluida, se forman los volcanes en escudo (en referencia a la forma ligeramente curvada del escudo de un guerrero). Son de estructuras muy amplias (decenas de kilómetros cuadrados de diámetro), producto de grandes coladas de lava basáltica que se desparraman formando suaves pendientes, y sin ninguna o escasa actividad explosiva. La rapidez y fluidez de las lavas, que brotan a borbotones, consiguen alejarse lo suficiente de la chimenea central como para evitar que ésta forme laderas escarpadas.
    
    
    
      Las islas Hawai, como Kilauea, y la formada más recientemente Manua-Loa, son un ejemplo de volcanes en escudo elevados desde el fondo oceánico. Otro volcán en escudo muy conocido es el Etna, en Sicilia.
    
    
    
    
    
    
     !!aRanxuu