Com es formen els volcans

Un volcán es una estructura geológica por la cual emerge el magma en forma de lava y gases del interior del planeta. El ascenso de magma ocurre generalmente en situaciones de actividad violenta (erupciones), las cuales pueden variar en intensidad, variación y frecuencia.
El conducto que comunica el volcán con las profundidades generalmente forma un reservatorio de magma en el interior de la corteza sólida. Esta cámara acumula grandes cantidades de materia y presión que es capaz de levantar el terreno. El conducto que comunica esta cámara con la superficie se denomina chimenea. Se comunica directamente con la cima del edificio volcánico, donde está el cráter.
Cuando ocurre la erupción, el magma generalmente se acumula en el cráter o caldera hasta desbordarse, formándose ríos de magma.
Por lo general, los volcanes se suelen formar en los límites de las placas tectónicas, aunque hay excepciones llamados puntos calientes o hot spots, ubicados en el interior de las placas tectónicas, como es el caso del volcán de las islas Hawaii. También hay volcanes submarinos que pueden expulsar el material suficiente para formar islas volcánicas.
Según la actividad volcánica que tenga un volcán, se pueden dividir en los siguientes tipos:
-VOLCANES ACTIVOS: Son aquellos que entran en actividad eruptiva. La mayor parte de los volcanes entran en erupción sólo ocasionalmente, permaneciendo en reposo la mayor parte del tiempo, aunque hay algunos que están en erupción continua.
-VOLCANES DURMIENTES: Son aquellos que mantienen ciertos signos de actividad como son las aguas termales y entran en actividad esporádicamente. Dentro de esta categoría suelen incluirse las fumarolas y los volcanes con largos periodos de inactividad después de una erupción.
-VOLCANES EXTINTOS: Son aquelllos que estuvieron en actividad durante periodos muy lejanos y no muestran indicios de que puedan reactivarse en el futuro.
Y ahora, a continuación, os voy a hablar de los tipos de erupciones volcánicas que hay dependiendo de la temperatura, composición, viscosidad y elementos disueltos de los magmas:
-ERUPCIÓN HAWAIANA: Sus lavas son bastante fluidas, sin que tengan lugar desprendimientos gaseosos explosivos. Estas lavas se desbordan cuando rebasan el cráter y se deslizan con facilidad por la ladera del volcán formando pendientes suaves a lo largo del terreno.

-ERUPCIÓN ESTROMBOLIANA: Se originan cuando hay alternancia de los materiales en erupción, formándose un cono estratificado en capas de lavas fluidas y materiales sólidos. La lava es fluida, desprendiendo gases abundantes y violentos. Debido a que los gases pueden desprenderse con facilidad , no se producen pulverizaciones o cenizas.

-ERUPCIÓN VULCANIANA: Se desprenden grandes cantidades de gases de un magma poco fluido, que se consolida con rapidez; por ello las explosiones son muy fuertes y pulverizan la lava, produciendo mucha ceniza, lanzada al aire acompañadas de otros materiales fragmentarios.

-ERUPCIÓN VESUBIANA: La presión de los gases es muy fuerte y produce explosiones muy violentas. Se forman nubes ardientes, que al enfriarse, producen precipitaciones de cenizas.

-ERUPCIÓN DE TIPO MAR: Los volcanes de tipo mar, se encuentran en aguas someras, o presentan un lago en el interior del cráter. La explosiones de este tipo de volcán son muy violentas, ya que a la energía propia del volcán, se le suma la expansión del vapor de agua súbitamente calentado.

-ERUPCIÓN TIPO PELEANO: La lava es muy viscosa y se consolida con rapidez, llegando a tapar por completo el cráter. Es entonces cuando debido a la gran presión producida en el volcán debido a que no pueden salir los gases se produce una fuerte explosión que levanta este enorme tapón.

-ERUPCIONES SUBMARINAS: En el fondo marino se producen erupciones volcánicas, cuyas lavas si llegan a la superficie pueden formar islas volcánicas. Las erupciones suelen ser de corta duración en la mayoría de casos.

-ERUPCIONES FISURALES: Se originan en una larga dislocación de la corteza terrestre, que puede ser desde apenas unos metros hasta varios kilómetros. La lava de este tipo de erupción es fluida,pudiendo formar grandes mesetas.
Para terminar este artículo os contaré lo que es un volcán en escudo: cuando la lava expulsada por el volcán es fluida, como por ejemplo el tipo hawaiano, se producen los llamados volcanes en escudo que tienen una forma de una estructura amplia y abovedada.
Estos volcanes en escudo se forman a lo largo de millones de años y dan lugar a las montañas más grandes de la Tierra (como por ejemplo el Mauna Loa). Los geólogos no tienen muy claro como se forman este tipo de volcanes aunque la teoría más consolidada al respecto es la que dice que las primeras etapas de formación de estos volcanes consiste en erupciones frecuentes de delgadas coladas de basalto muy líquidas. Además de estas erupciones también se producen erupciones laterales. Normalmente, con el cese de cada erupción se produce el hundimiento del área de la cima. En las últimas fases, las erupciones son más esporádicas y la erupción piroclástica se hace más frecuente; es entonces cuando las coladas de lava tienden a ser más viscosas, lo que provoca que sean más cortas y potentes. Así va aumentando la pendiente de la ladera del área de la cima.


CLARA

La leyenda de los volcanes Popocatépetl e Iztaccíhuatl

 La leyenda de los volcanes de Popocatépetl e Iztaccíhuatil

Popocatépetl:

Iztaccíhuatl:

 pico del oro orizaba:

 Clara

 

 

 

Volcans a Catalunya

A Catalunya hi ha 3 zones volcàniques on fa milers d'anys, hi havien volcans actius, que ara ia són inactius.

Entre tots els volcans inactius de Catalunya trobem ell Camp dels Ninots, es va formar en un dels volcans situats a la depressió de la Selva, la qual forma part de les depressions que trobem a la serralada dels Catalànids (Camp de Tarragona, Vallès, Penedès, Selva i Empordà). Totes aquestes depressions resulten d’enfonsaments deguts a grans fractures o falles que van afectar el marge occidental de la Mediterrània fa uns 23 milions d’anys.

Les erupcions volcàniques a Catalunya són d’edat neògena i quaternària i van començar a la zona de l’Empordà (entre uns 14 i 6 milions d’anys), van seguir a la Selva (entre uns 6 i 2 milions d’anys) i van finalitzar a la zona de la Garrotxa (entre uns 700.000 i uns 10.000 anys). Als marges de la depressió de la Selva hi van aparèixer volcans deguts a la formació de les falles, les quals van facilitar l’ascens del magma. Aquests volcans, tot i estar ben extingits, tenen el seu reflex en les aigües termals de Caldes, de temperatura i quimisme peculiars.

El volcà del Camp dels Ninots és un clar exemple de volcà de dimensions petites format en presència d’aigua al subsòl. La barreja d’aigua i magma fa que els volcans es generin de manera explosiva, amb grans quantitats de vapor d’aigua.

El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un Parc Natural que es troba a la comarca de la Garrotxa. És el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics d’una edat compresa entre els 1.000 i els 7.000 anys, 10 cràters, 23 cons ben conservats i més de 20 colades de laves basàltiques.

La formació del volcà es pot dividir en 11 pasos:

1. Aixecament i erosió d’unes roques ígnies d’edat paleozoica (formades fa més de 250 milions d’anys)

2. Fracturació d’aquestes roques, que dóna lloc a la formació de la depressió de la Selva (fa entre 23 i 50 milions d’anys).

3. Reompliment de la depressió per sediments que els rius porten dels relleus que l’envolten.

4. Ascensió de magmes aprofitant la fractura que limita la depressió i formació del volcà del Camp dels Ninots.

5. El volcà deixa de ser actiu i a l’embut que forma el seu cràter s’hi origina un llac (“maar”).

6. Aquest llac es va omplint de sediments, on trobem els fòssils del Camp dels Ninots (fa uns 3,5 milions d’anys).

7. El llac s’asseca.

8. El con volcànic es va erosionant.

9. Continua l’erosió.

10. L’erosió enllaça amb la formació del relleu i del paisatge actuals, on també són importants les modificacions degudes a l’home.

11. Podem extrapolar l’extensió de l’antic volcà –del con i dels sediments del llac que l’omplien– (dalt) a partir de la seva delimitació (sota).

oriol queralt!!

Tipus d'activitat volcànica
Es distingeixen dos tipus principals d'activitat volcànica, l'efusiva i l'explosiva.

• L'activitat efusiva es caracteritza per la lenta alliberació dels gasos volcànics i l'emissió pacífica de magmes que ascendeixen i s'expandeixen lentament. En aquest tipus d'activitat no es produeixen explosions ni quantitats importants de piroclasts.

Estrombolià: Caracteritzat per una activitat es la que es produeixen explosions poc violentes i emissions de laves bàsiques; un exemple d'aquest tipus d'erupció la produeix el volcà Stromboli, en les illes Lipari(Itàlia)

• L'activitat explosiva es caracteritza per l'emissió violenta de gasos volcànics, amb grans explosions i la producció de grans masses de materials piroclasts.

Vulcanià: Caracteritzada per l'emissió de laves àcides, poc fluides i mòbils, que solidifiquen en les proximitats de la xemeneia volcànica i que arriben a taponar-la; això provoca que en l'interior de la xemeneia i de la càmera magmàtica augmenti la pressió dels gasos i es produeixin grans explosions, amb producció de grans masses de piroclasts. Exemple: El Cerro Negro a Nicaragua.

• L'activitat  freàtica:  L'alta temperatura del magma escalfa l'aigua d'un aqüifer i produeix l'explosió.

Plinià: Caracteritzada per una explossió màxima, sense emissió de laves. Les grans explosions originen núvols ardents (calents), grans masses de gasos volcànics i de piroclasts a elevada temperatura, que al precipitar donen lloc a extensos dipòsits volcànics denominats ignimbrites; exemples de volcans molt explosius són el Monte Pelée en l'illa de la Martinica i el Santa Helena en Estats Units.

La morfologia dels volcans

Cons de piroclast o d'escòries

Resulten de l’activitat estromboliana i estan formats principalment per escòries. Els cràters poden ser circulars o esvorellats. La forma de ferradura pot ser deguda a la inclinació del conducte volcànic, a l'existència de vents dominants que acumulen els piroclastos en una direcció preferencial, o bé a la sortida de laves que arrosseguen part del material piroclàstic ja dipositat. Els flancs tenen inclinacions d’entre 30 i 40°.

Cons de tuf

Es formen a partir d’activitat hidrovolcànica, on l’aigua que interacciona amb el magma entra al conducte volcànic pel centre emissor. Els materials que el formen són majoritàriament dipòsits piroclàstics compactats del tipus onada i colada piroclàstica. El cràter és de dimensions reduïdes i el con presenta flancs amb pendents d’entre 20 i 25°.

Anells de tuf

S’edifiquen com a conseqüència de l’activitat freatomagmàtica. Estan formats per dipòsits piroclàstics de tipus bretxa, onada i colada piroclàstica. Tenen un cràter de dimensions grans i un con de poca alçada amb flancs que presenten pendents al voltant de 10°.

Volcans de Bolívia

El volcà Parinacota és un estratovolcà situat a la frontera de Xile i Bolívia en la Regió de Arica i Parinacota, es troba sobre la serralada dels Andes. Juntament amb el Pomerape conformen els nevats de Payachatas. La seva primera ascenció va ser el 12 de desembre de 1928 per el bolivià Carlos Terán i austríac Joseph Prem

El volcà Licancábur és un estratovolcà situat a la frontera entre Xile i Bolívia, al costat de la llacuna Verda. La seva última erupció va tenir lloc al Holocè. Una foto d'aquesta muntanya, presa pel geòleg portuguès Hugo Bettencourt Machado, va guanyar l'International Photography Contest 2009 de la National Geographic Society
Del costat bolivià, es troba la Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Avaroa, amb la qual cosa està protegit pel fet que en les seves faldilles es troba la Laguna Verde que concentra grans quantitats de Flamencs Andins. Mentre que del costat xilè es troba el cim, el cràter, així com el llac situat en el mateix.

El Nevat Sajama és un estratovolcà situat al Parc Nacional Sajama al nord-est del Departament d'Oruro a Bolívia. Forma part de la Serralada Occidental i és el pic més alt del país (6542 msnm). Les vessants del nevat es troben habitades per la queñua, formant un bosc obert i rabassut, el qual és considerat com un dels boscos més alts del món.
L'estructura del pic és complexa, la seva primera ascensió va ser el 4 d'octubre de 1939 per als austríacs, Wilfrid Kühm i Josef Prem
No es té amb certesa la data de la seva última erupció, però, se'l considera un volcà extint.

Tunupa és un volcà situat al sud del departament d'Oruro, limitant amb el Salar d'Uyuni en el departament de Potosí, aquest volcà té una alçada de 5.432 metres sobre el nivell del mar.

El Volcà Ollagüe és un volcà actiu situat a la frontera de Bolívia i Xile, a la II Regió d'Antofagasta a Xile i el Departament de Potosí a Bolívia, a la serralada dels Andes amb una alçada de 5.870 metres.
Posseeix un cràter de 1.250 metres de diàmetre, el qual ha estat erosionat en la part sud, el que deixa al descobert rastres de laves.
El seu ascens requereix d'una bona condició física. Es recomana anar amb compte amb els camps minats pobrament identificats, que existeixen en les rutes d'aproximació al sud-oest del volcà.

Nicole Cuellar

Volcans

Relació entre tipus d' activitat eruptiva i d'edificis volcànics:

Dintre de els tipus d'activitats s'hi distingeixen tres tipus:

- La activitat efusiva:  amb emissió lenta de laves i un alliberament pacífic dels gasos continguts en els magmes. El  tipus d'edifici volcanic és l'estrombolià, que és un tipus de vulcanisme caracteritzat per erupcions explosives separades per períodes de calma d'extensió variable.

- La activitat Explosiva : caracteritzada per una violenta despresa dels gasos magmàtics i per la projecció de grans masses de materials sòlids (piroclasts). 

L'activitat explosiva es relaciona amb el vulcanià, La seva natura explosiva és degut a l'alt contingut de sílice al magma. Gairebé tots els tipus de magma poden provocar-lo, però el magma amb un 55% o més de sílice és el més comú que produeixi aquests tipus d'erupcions. Els alts nivells de sílice augmenten la viscositat del magma el qual augmenta al seu torn la seva capacitat explosiva.

- La activitat freàtica i freatomagmàtica: erupciuons volcaniques generades per la interacció entre el magma calent i l'aigua (aquesta rodeja el magma i al moment es volatilitza.

Es relaciona amb el tipus d'edifici plinià, és eñ qie tè una explosió mes violenta i explosiva. És tan forta la explosió que la columna de gasos arriba als 30km d'alçada, pot agafar forma de xampinyó.



Añadir leyenda

oriol queralt!

MORFOLOGIA DELS VOLCANS:

Hi ha dos tipus de morfologies dels volcans:

- Monogenètics: es formen a consequencia d'una sola erupció, hi ha tres tipus:

Con de piroclasts o d'escòries:  Formats a partir de la acumulació de piroclasts, el crater pot ser circulat, o esvorallat i els flancs tenen inclinacions entre 30 graus i els 40 graus. Són resultat de l'activitat estromboliana.

Con de tuf : crater de dimensions mes reduides i flancs de pendents suaus (20 i 25 graus) i es forma quan l'aigua penetra en el conducte volcànic.

Anell de tuf: con de poca alçada, amb pendents molt suaus i un gran cràter. Ve a causa de el contatce de les aigues freàtiques amb el conducte volcànic.

- Poligenètics: es formen a partir de diverses erupcions durant un perìode de temps molt llarg, hi ha dos tipus:

-Estratovolcà: està constituit per l'acumulació de colades de magma i de piroclasts  (tefra) en el transcurs dels diferents estadis eruptius, habitualment violents. Els estratovolcans prenen una forma cònica a causa de la seva magma  pastosa que circula difícilment, fent dipòsits de cendres i d'escòries preferentment prop de la xemeneia volcànica i dels dipòsits deixats per les colades piroclàstiques que surten pel cràter del volcà.

- Volcans d'escut: volcà de grans dimensions i està format a partir de les capes de successives erupcions basàltiques fluides, per aquest motiu tenen un pendent suau. És un terme similar al de caldera volcànica.