4. MORFOLOGIA LITORAL I OCEÀNICA

En la confluència dels dos medis, el sòlid i el líquid, es donen forts processos erosius, de transport i de sedimentació. Però hi ha altres zones dels oceans on l'acció geològica és tant o més intensa que en aquesta zona limítrofa:

• la litoral (o costanera)
• el marge continental
• els fons oceànics

En aquestes zones es produeix també totes les accions geològiques per motius mecànics i químics, de caràcter destructiu i constructiu del relleu.

LA DINÀMICA LITORAL
La línia de costa es forma gràcies a l'erosió, el transport i la sedimentació de fragments de roques.
Els processos geològics que generen aquests canvis són els corrents induïts per les onades, les tempestes i les marees, que actuen en funció de les característiques geològiques de la costa, el seu comportament morfològic i l'aportació de sediments.
Els factors que produeixen les variacions del nivell del mar, actuen més a llar termini.

El corrent de la deriva
Les onades s'originen per la fricció del vent sobre la superfície de l'aigua i són el resultat del moviment circular de les partícules d'aigua en una òrbita en què el diàmetre és l'altura de l'onada.

• La longitud d'ona ( L): distància entre dues crestes successives
• El període (T): temps transcorregut entre el pas de dues crestes successives.
• La velocitat d'avançament de l'onada (V): és el producte de dividir la longitud d'ona pel període (L/T)

Les grans onades en aigües profundes s'amorteixen cap a la costa a mesura que entren en aigües menys profundes. El nivell de la base de les onades (situat a una profunditat de L/2) el constitueix una superfície ideal sobre la qual s'amorteix el moviment circular de les partícules d'aigua.
En aigües profundes, les onades no impliquen translació de la massa d'aigua, la qual cosa fa que no originin cap tipus de corrent.
Si les onades són obliqües a la línia de costa, el flux i el reflux van fent ziga-zaga i té lloc un transport de sediments en sentit longitudinal a la línia de costa.

Quan disminueix l'aportació de sediments, la deriva litoral pot "buidar" la sorra de les platges i provocar l'erosió i el retrocés de la línia de costa. Moltes platges que perden sorra perquè s'ha interromput l'aportació de sediment per la cosntrucció d'un port o d'una nou espigó.

                                                                 platja de Mataró

La refracció de les ones 
Les ones s'apropen a la costa amb un angle determinat no perpendicular. Però quan arriben a la costa es dobleguen i tendeixen a col·locar-s'hi paral·leles (refracció). Aquest canvi es produeix perquè la part de l'ona que arriba primer a la costa disminueix la seva velocitat, mentre que l'altre extrem de l'ona es mou amb tota la seva velocitat pel fet de trobar-se encara en aigües profundes.

Aquest fenomen condiciona molt l'erosió i la sedimentació de cada zona de la costa. Tota aquesta acció erosiva i sedimentària provoca un canvi continu de la línia de la costa. 

Els corrents induïts per tempestes
Els corrents induïts per tempestes tendeixen a erosionar els sediments que s'acumulen a les costes i se'ls enduen mar endins. Durant les tempestes, la baixa pressió atmosfèrica fa que pugui el nivell del mar a la zona costanera. L'efecte dels vents i les onades creen un corrent superficial cap a la costa. El desequilibri de la superfície del mar respecte de l'horitzontal es compensa amb un corrent de fons que es mou en sentit contrari i que transporta part dels sediments suspesos a l'aigua provinents del fons remogut. El resultat és l'arrossegament de la sorra cap el fons marí.

CATALUNYA

Al litoral català els accidents costaners més importants són el cap de Creus i el delta de l' Ebre. També són remarcables el golf de Roses, el cap de Begur, el cap de Salou i el golf de Sant Jordi. Pel tipus de relleu, s'hi poden diferenciar costes altes* i costes baixes**.

*Les costes altes formen part del litoral del nord de Catalunya.
Són costes accidentades pel fet de que les serralades arriben fins a la vora del mar, però els rius i els torrents hi han obert cales amb un gran atractiu paisatgístic.
**Les costes baixes situades al sud de Catalunya, on predomina més el relleu de plana.Les costes baixes són costes poc accidentades són llargues amb sorra fina, de poca profunditat i més calentes que les del nord.

Els rius catalans desemboquen tots al Mediterrani, excepte la Garona (Val d'Aran), que ho fa a l'Atlàntic. Els rius que desemboquen al Mediterrani corresponen a tres vessants fluvials:

• Rius que neixen al Pirineu Occidental. Als Pirineus les precipitacions hi són abundants i a l'hivern hi neva sovint. L' Ebre és el riu més cabalós i el Segre, que recull les aigües de la Noguera Pallaresa i de la Noguera Ribagorçana, n'és l'afluent principal.
• Rius que neixen al Pirineu Oriental. Els principals són el Llobregat, el Ter, el Fluvià i la Muga.
• Rius que neixen a les Serralades Litorals. Són curts i poc cabalosos: Foix, Besòs, Tordera. A l'estiu tenen forts estiatges per la manca de pluges, però a vegades també provoquen inundacions .

Destrucció a tota la costa, Greenpeace Espanya
L'urbanisme salvatge, la construcció d'infraestructures i la contaminació han destruït en les últimes dues dècades 7,7 hectàrees de litoral al dia per crear urbanitzacions, sòl industrial i sòl comercial. El 44% de la població espanyola viu a la costa, que representa menys del 7% del territori, el que suposa una gran pressió sobre la franja litoral, fins al punt que en algunes comunitats més del 75% dels terrenys confrontants al mar són urbans o urbanitzables.
Durant els anys del boom del totxo es va arribar xifres rècord en la projecció d'habitatges que superaven àmpliament la demanda real. Per exemple, el 2006 el nombre d'habitatges previstos a la costa va ser de gairebé 1,5 milions i el 2007 va ascendir als 3 milions. Després de l'esclat de la bombolla han quedat un milió d'habitatges sense vendre, la meitat d'elles a la costa, i un deixant de corrupció lligada al desenvolupament urbanístic.
Després de la degradació del litoral s'amaga també les ampliacions i noves construccions de ports esportius i industrials. Només el 2006 es projectaven 42.000 nous amarratges esportius. Les embarcacions d'esbarjo s'utilitzen tan sols una mitjana de 21 dies l'any.
 El creixement mal planificat de les urbanitzacions de la costa no s'ha vist acompanyat de les necessàries instal·lacions per a la depuració d'aigües residuals i les que s'han construït o ampliat ho han fet a un ritme molt inferior al necessari per a esmenar els greus problemes de contaminació . El 2010 Espanya s'enfronta de nou a una sanció de la Comissió Europea per incompliment reiteradament la normativa europea sobre depuració d'aigua.
El desenvolupament industrial a la costa ha portat a l'existència de diversos focus de contaminació química, com el pol químic de Huelva, la badia d'Algesires, Cartagena, Tarragona i diverses ries gallegues.