1. Zones àrides i subàrides

L'aridesa és la característica que presenta, respecte la humitat, una zona terrestre afectada per un clima amb precipitacions escasses o gairebé nul·les.
Les zones àrides i subàrides son aquelles que es troben entre els tròpics de Càncer i de Capricorn i les d'extrema continentalitat i sota el domini de potents anticiclons, que són zones atmosfèriques amb altes pressions.
La principal característica és l'escassa precipitació anual, la distribució irregular en el temps, la gran amplitud tèrmica i l'escassa vegetació, que deixa el sòl sense protecció davant l'acció del vent i la pluja.
Els vessants de les muntanyes estan desprotegits de vegetació, per el que són molt erosionables i presenten escorrancs susceptibles d'estar sotmesos a molta erosió i on la resposta a la precipitació esporàdica és molt ràpida, pel que s'originen hidrogrames molt verticals. L'aigua desapareix ràpidament per infiltració, evaporació o escorriment endorreic, és a dir, dirigit cap a zones deprimides interiors dels deserts, on alimentarà els oasis.
Formacions típiques:

• Rambles mediterrànies: són amplies avingudes que durant una bona part de l'any estan seques, però què queden inundades quan hi ha precipitacions, sovint de caràcter torrencial. És una denominació que als Països Catalans només és d'ús habitual al País Valencià i al Matarranya, mentre que a la resta del domini lingüístic se'n diu normalment riera o torrent.
  El llit sorrenc de les rambles o rieres va donar lloc a carrers amples, generalment arbrats i amb una voravia central, destinats a passejar-hi. Actualment, però, i sovint per influència de la Rambla de Barcelona, designa passeigs que no tenen l'origen en cap riera i que fins i tot són paral·lels a la costa.

• Pilars coronats: Són conegust internacionalment amb el nom francès de "dames coiffées" (senyores amb el cap cobert, amb barret). S'originen per l'acció de l'erosió sobre materials geològics poc coherents i molt heteromètrics. L'aigua s'emporta els materials que no queden protegits pels blocs grossos, sota els quals el pilar va creixent a mesura que l'erosió avança. El procés culmina amb la caiguda dels blocs (els "barrets") a causa del soscavament de la columna. Els pilars coronats de la foto es troben als peus del turó del castell de Balsareny, molt a prop de la resclosa de la sèquia de Manresa, i s'han originat a partir de sediments provinents d'esllavissades i caigudes de blocs del vessant (col·luvions). Els pilars coronats poden ser també d'origen volcànic o morènic. Al bages n'hi ha d'origen artificial als runams de les mines de potassa. El procés qiue origina els pilars coronats també es dóna a escala centimètrica, amb pedres petites. A gran escala, aquest procés és el responsable de la formació del relleu tabular, el tipus de relleu que caracteritza una part important del Bages. 

• Sòls amb crostes d'acumulació de minerals: Acostumen a ser vermellosos si són de ferro, o blanquinoses si són de sals com l'halita o el guix. Aquests sòls es donen per una forta evaporació i una escassa precipitació que no arriba a diluir les sals i arrossegar-les cap avall.

L'aridesa als Països Catalans
Als Països Catalans no hi ha zones hiperàrides ni àrides però si n'hi ha de semiàrides i de subhumides seques: 

• Semiàrides, amb un índex d'aridesa al voltant de 0'30, el territori lucèntic (al sud d'Alacant) i també el territori sicòric (la majoria de les comarques de Ponent de Catalunya i de La Franja.) aquestes amb un índex al voltant de 0'40.
• Subhumides seques: gran part de la resta del territori (la ciutat de València, amb un índex de 0'50, Reus amb un índex de 0'6 etc). Els 600 litres de pluja anual marquen la transició entre el clima subhumit sec i el subhumit humit. Al nord de Barcelona es presenten normalment climes subhumits humits o ja axèrics (sense secada) habitualment en climes de muntanya.