Mètodes d'estudi de l'interior de la terra



(geoide vist des de dintre i fora)



La terra té una forma geometrica bastan irregular coneguda amb el nom de GEOIDE, aquest es definex com a una superfície gravimètrica equipotencial que més s'apropa al nivell del mar i la seva continuació per sota dels continents.

La terra ( Geoide ) és bastant irregular, aquesta irregularitat és provocada per la distribució irregular de les forces gravitacionals en la massa d'ella.

En canvi quan s'han de fer cartografies es tracta a la terra com si fos un el·lipsoide ja que les diferents deformacions que pateix farien impossible aquesta tasca tractant-se de un geoide.

Es diu que tè un radi major de 6 378 km i un radi menor de 6 357 km.

Per estudiar la terra, la seva superfície i el seu interior s'ha utilitzat el mètode del sondatge. S'han fet bastants sondatges, des de que es fan, el que més lluny a arribat a sigut el que s'ha fet a Kola ( Sibèria) va començar el 1970 i fins al any 1989 no va acabar, es van arribar fins als 12 262 m de profunditat.

Ara per ara superar aquesta profunditat es casi imposible.

Tambè existeixen altres projectes que es dediquen a fer el mateix pero en l'escorça oceànica, el projecte IODP ( integrated ocean drilling program ) sa dedicat a fer aquestes exploracions i a aconseguit arribar als   8 234 m.

Com he citat, el que tenim al nostre abast no serveix per gaire ja que sols hem pogut arribar a una mínima part del radi de la terra amb els nostres esforços.

Els estudies de la terra es divideixen en dos, directes (són els que es bassen en l'observació directa) i indirectes ( a partir de deduccions es fa la construcció de models de la terra)

-Mètodes directes: En són exemples pous, sondatges, mines i treballs de camp.
Aquets ultims són el principi de qualsevol investigació, sols observan el paisatge, la flora.. es pot confeccionar un mapa geològic i recoltar mostres per a fer anàlisis. En aquet pas el geòleg el que fa és recollir informació (roques, flors ... )o mesures ( temperatures...) i desprès ñes analita.
Amb tota aquesta informació obtinguda es confecciona el mapa geològic, el que sera necesari per a la confecció de els altres posteriors.

-Mètodes indirectes: Són els mètodes que s'utilitzen per a saber la composició de l'interior de la terra. S'utilitzen els mètodes geofísics. Aquets mètodes combinen la física i l'ús de instruments de mesura molt precisos. Tots estudien la profunditat de les diferents capes i subcapes de la terra.
Hi ha 5 tipus de mètodes geofísics: sísmics, gravimètrics, magnètics, elèctrics, i geotèrmics ( el estudi dels meteorits tambè serveix per estudiar el interior de la terra )

Mètode sísmic: Aquet mètode consisteix en estudiar les ones que hi ha al interior del planeta, i les estudien segons com pasen per els diferents llocs i aixi saber que pot ser el que hi ha en aquells llocs. L'estudi de les ones es bastant complicat i ha de ser bastant precís, s'utilitzen materials com el sismògraf .
Es fan servir explosions que els mateixos científics han preparat o utilitzan els terratrèmols.
Hi ha dos tipus de ones:

-Les ones longitudinals o p : Les partícules afectades vibren al mateix sentit que es propaga el moviment. Són les mès ràpides ( de 8 a 13 km/s ) i es poden propagar tant per medis sòlids, com per líquids com per gasoso.

- Les ones transversals o s : Les partícules vibren perpendicularment a la direcció on es propaga el moviemnt. La seva velocitat va de els 4 als 8 km/s i nomes es poden propagar per sòlids.

Un altre mètode es La tomografía sísmica:

Aquet mètode és una tècnica d'anàlisi d'ones sísmiques i que es fa per ordinador. A partir de l'estudi des de ordinador podem fer un mapa tridimensional del mantell.

És com un TAG, el que fa es combinar la informació procedent d'un gran nombre d'ones (amb ls que formen imatges tridimensionals ). El medi on s'utilitza és la terra i utilitzen les ones provocades per terratrèmols.

Les discontinuitats sísmiques ens permeten poder dividir la terra segons capes.

Aquet mètode tambè ens permet tenir imatges tridimensionals del manetll, ja que permet veure els diferents cambis, moviements, traduibles segons regions fredes o calentes.






Oriol Queralt