TEMA 2: TELEDETECCIÓ I REPRESENTACIÓ DE LA TERRA

 1.ELS SATÈL·LITS

 Hi ha dos tipus de satèl·lits:

• Satèl·lits naturals: és un qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un planeta. Generalment és molt més petit que el planeta i l'acompanya en la seva volta al voltant del Sol. Un exemple és la Lluna.
• Satèl·lits artificials: és un objecte fabricat per l'home i llançat a l'espai que, gràcies a la seva velocitat, és capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.  

SATÈL·LITS ARTIFICIALS

Poden ser:

• Geostacionaris: poden estar fixos sobre un punt de la Terra i giren igual que el planeta (Meteosat)
• Mòbils: es desplacen segons diverses trajectòries.

SISTEMA GLOBAL DE NAVEGACIÓ PER SATÈL·LIT (GNSS)

Una aplicació de la informació emesa des dels satèl·lits és el posicionament mitjançant aparells receptors passius. Aquests aparells recullen el senyal que són enviats periòdicament pels satèl·lits. Això farà que coneixent la posició dels diversos satèl·lits, per triangulació, s'obtenen les coordenades geogràfiques d'un punt concret amb un error de pocs metres.

 

Hi ha diversos sistemes de navegació per satèl·lit: el GPS, GLONASS, l'EGNOS, el GPS...

Actualment s'està desenvolupant un sistema europeu anomenat Galileo. La xarxa Galileo la formen 30 satèl·lits en una òrbita mitjana de 23,222 Km. Seran 3 grups de 10 satèl·lits que giraran en 3 plan orbitals. 

Els satèl·lits poden tindre dos funcions: civils i militars.

En el funcionament civil, la utilització dels sistemes de posicionament juntament amb la cartografia digitalitzada, han trobat diverses aplicacions:

1. Ajuda en la navegació
2. Topografia
3. Per guiar als conductors
4. Per operacions de cerca i salvament
5. etc.

2.TELEDETECCIÓ. LA TERRA DES DE L'ESPAI
La teledetecció (observació a distància) es basa en la captació, a través d'uns sensors adequats, de l'energia electromagnètica que emeten o reflecteixen els cossos en les diferents longituds d'ona, d'acord amb les propietats físiques i químiques dels materials que els formen.
Aquestes tècniques ens permeten obtenir mesures d'alta precisió. També ens proporcionen imatges en diverses bandes (vermella, blava, infraroja...) de l'especte electromagnètic.


APLICACIONS
Les tècniques de teledetecció han trobat aplicacions en camp molt diversos per exemple la geografia, la geologia, la geobotànica, l'agricultura, l'oceanografia...


SIG (Sistema d'Informació Geogràfica) 
Un SIG és un sistema informàtic que permet introduir, analitzar i gestionar dades alfanumèriques (base de dades) i gràfiques (cartografies) que estan georeferenciades.
Les dades cartogràfiques poden ser de tipus ràster o vectorials:

• Són ràster: quan estan formades per una matriu rectangular de punts de color (píxel).

Imatge pixel·lada

• Les imatges vectorials són definides per objectes geomètrics poligonals com les corbes de Bézier

3.FORMES DE REPRESENTACIÓ I ANÀLISI DE LES DADES

 MAPES TEMÀTICS

• Un mapa geològic representa les roques que afloren a la superfície i les característiques geològiques d'una zona.
• Els mapes temàtics són representacions del terreny sobre els quals se superposen les dades d'una o diverses variables.

Aquests sistemes d'informació geogràfica són de gran ajuda per a la gestió del territori.

Dues maneres destacades de representacions són: els mapes d'isolínies i els gràfics multivariables.

MAPES D'ISOLÍNIES

Expressen zones o punts de l'espai amb igual valor per a una variable ambiental determinada. Proporcionen una informació ràpida i molt sovint necessària per a la comprensió i predicció dels fenòmens del sistema natural que s'està estudiant.
Tot i que cada mapa representa una variable, tots tenen alguns elements en comú que cal conèixer per interpretar correctament la informació representada.
Exemples d'aquests mapes són els d'isòbares (pressió atmosfèrica) i els topogràfics.

                                                      mapa topogràfic

Mapes topogràfics:
Són una representació del relleu de la Terra a una escala determinada.

• El valor d'un punt que no està sobre una corba de nivell cal determinar-lo aproximadament per la distància de les línies més properes.
• El gradient és la relació entre els valors de la variable entre dos punts i la distància real que els separa. Si les línies estan molt separades vol dir que el gradient és alt, és a dir, un pendent molt fort. Si pel contrari les línies estan molts separades vol dir que el gradient és baix, és a dir, que el pendent no es gaire fort.

Pendent=altitud/distància

4.CALCUL DE SUPERFÍCIES
El procés és el següent: 

1. Quadricular la superfície amb quadrats d'un centímetre de costat o, si es coneix, amb el mateix costat que el de l'escala gràfica del mapa.
2. Comptar per separat els quadrats que estan totalment inclosos en la superfície que es vol calcular (Qc), i els que no hi han quedat totalment inclosos (Qi) i dividir aquests últims entre dos.
3. Determinar el nombre total de quadradets (Qtotal) que ocupa la superfície que cal calcular:  Qtotal =  Qc + Qi/2
4. Determinael valor real de cada quadrat d'acord amb l'escala de la imatge.                                                                                     Àrea real d'un quadrat=(escala  lineal)2
5. Calcular l'àrea de la superfície estudiada:

Àrea superfície=Qtotal x àrea real d'un quadrat

Clara Sánchez 

                                              

 

El format matricial (ràster) és molt utilitzat en fotografia digital i vídeo.

El vectorial permet una millor adaptació a l'ampliació sense perdre qualitat. La integració dels sistemes d'informació geogràfica i la teledetecció ofereixen grans possibilitats per a l'anàlisi i la gestió del territori.

Actualment hi ha diversos programes d'accés públic que, a partir d'informació en forma digital, poden superposar-la en capes amb sistemes de gestió integrada (per exemple el MiraMon del CREAF (UAB), el World Wind de la NASA i el Google Eart)