Una primera idea de l'heterogeneïtat de la composició de la Terra es va obtenir en calcular un ordre de magnitud de la seva massa total a partir de la llei de gravitació universal. Si calculem també el volum aproximat de la Terra, es pot trobar la densitat mitjana del materials que formen: 5,5g/cm3.
La variació i distribució de la velocitat de les ones longitudinals (P) i transversals(S) en profunditat va permetre interpretar tres discontinuïtats netes dins la Terra que separen unes grans capes des del punt de vista composicional.
Model geoquímic
L'escorça és la part més superficial, té un gruix entre 6 i 80 km.
Es distingeixen dos tipus d'escorça:
-Escorça oceànica: de 6 a 12 km de gruix, situada la fons oceànic i formada bàsicament per tre capes: una capa profunda de gabres,un d'intermedia de més gruix, formada per basalts, i una de superior formada per sediments.
Té una densitats d'uns 3g/cm3 i les seves roques tenen una edat màxima de uns 200 milions d'anys.-Escorça continental: de 30 a 80 km de gruix, forma els continents i està en contacte directe am la atmosfera. És de composició granítica i està formada per un conjunt desordenat de roques magmàtiques i sedimentàries.
La seva densitat és d'uns 2,7g/cm3 i conté roques antigues, de fins a 4000 milions d'anys.
Per sota de l'escorça se situa el mantell, amb un gruix de 2900 km i el 80% del volum del planeta. S'ha dividit en dues parts:
-El mantell superior, fins als 670 km de profunditat , on es dueixen els focus sísmics
-El mantell inferior, on no n'hi han.
El nucli, ambun radi de'uns 3478 km, està format per un aliatge de metalls, principalment ferro(78%) i níquel (10%).Deduïm que és líquid, ja que les ones sísmiques S no el poden atrevessar.
El nucli intern sòlid i l'extern líquid estan separats per la discontinuïtat de Lehman o Wiechert.
Model dinàmmic
La capa més superficial de la Terra és una unitat rígida anomenada litosfera, amb un gruix entre 50 i 300 km. Comprèn l'escorça i una part del mantell superior. Està fragmentada formant plaques tectòniques.
Sota la litosfera, en tot el mantell hi ha una circulació tèrmica convectiva. La subducció és la branca descendent, no te res a veure amb la cpa anomenada astenosfera
El flux ascendent està representat per columnes de materials calent que sorgeixen de la interfase mantell-nucli, la capa D'', i arriben fina a la siperfície. Estaria formada per materials que provindrien de subduccions en casacada fins als llocs on començarien a tornar a ascendir.
L'unitat més interna és l'endosfera, que coincideix amb el nucli. És la responsables del camp magnètic terrestre.
Camp magnètic terrestre
La terra te un camp magnètic, aquest és bipolaren un 90%, es comporta com un imant gegant. Es situa en el nucli extern, format majoritariament per ferro i e sbasa en el fet que el moviment de material conductor en presència d'un cmap magnètic genera corrents elèctrics que realimenten el camp inductor. S'anomena teoria de la dinamo autoinduïda. Aquest camps s'estén fins a 60000 km a l'espai, forma la magnetosfera.
El camp magnètic de la Terra té dos pols que no coincideixen exactament amb els pols geogràfics; la direccció del nord geogràfic forma un angle amb el pol nord magnètic, anomenat declinació magnètica, que varia segons el lloc de la Terra i també amb el pas del temps.
Nicole Cuellar
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada