Formació i Origen de l'Univers i el Sistema Solar.

L’origen de l’univers es l’instant en que va aparèixer tota la matèria i energia que existeix actualment.

Hi ha diverses teories sobre l’origen de univers, però la mundialment coneguda i acceptada, tot hi que no es pot demostrar al cent per cent, és la de Big Bang.

La teoria del Big Bang consisteix en creure que en un moment donat alguna cosa inimaginable per nosaltres va explotar i va alliberar una gran quantitat d’energia i matèria que va anar refredant-se i separant-ho tot fins ara.

També hi ha moltes teories sobre l’origen del sistema solar, però la més acceptada és la teoria nebular, que defensa que el sistema solar es va formar a partir d’una nebulosa en rotació ràpida. Aquesta teoria va ser proposada a mitjan del segle XX per Carl von Weizsäcker i Gerard Kuiper.

També hi ha la teoria moderna dels planetesimals, que es basa en el fet que, com que el Sol i els planetes tenen una dinàmica comuna, s’han d’haver originat alhora.

Una nebulosa formada per gasos i pols còsmica s’hauria comprimit fins a reduir-se a una mida una mica més gran que la d’una estrella; en reduir el seu diàmetre, la nebulosa hauria començat a girar, hagués augmentat la seva densitat i temperatura de manera que en la zona central s’iniciarien les reaccions termonuclears pròpies d’una estrella. El núvol s’hauria aplanat i convertit en un disc amb una protuberància central que contindria l’estrella acabada de formar. Els planetes s’haguessin condensat a partir de cossos de diverses mides anomenats planetesimals.

El sistema solar es un sistema planetari de la galàxia de la Via Làctia format per una única estrella anomenada Sol més vuit planetes que orbiten al seu voltant: Mercuri, Venus, La Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, planetes menors, anomenats planetes nans, que són: Ceres, Plutó, Eris, Makemake i Haumea, asteroides, satèl·lits naturals, cometes i espai interplanetari entre ells.

La terra és el planeta on habitem nosaltres, i té la posició més adequada perquè hi hagi vida. Més a prop o

més lluny del hi ha temperatures massa extremes com per que hi hagi vida excepte, potser, Mart.En la formació de la Terra, els materials que la constituïen es van disposar en ordre de densitats: els més pesants van caure cap al centre del planeta, de manera que l’aigua i els materials gasosos van quedar situats més enfora.

L’atmosfera va aparèixer amb les primeres erupcions volcàniques primitives.

L’atmosfera primitiva estava composada per vapor d’aigua, CO2 i altres gasos. No hi havia oxigen. Va aparèixer quan va haver-hi organismes fotosintètics.

A la part alta de l’estratosfera els rajos ultraviolats van transformar l’oxigen en ozó (O3). A partir d’aleshores, aquest ozó protegeix la Terra de les radiacions ultraviolades del Sol amb la reacció de formació i destrucció de l’ozó en aquesta capa atmosfèrica.

La formació completa de l’atmosfera com a reguladora de la temperatura a la superfície terrestre i la hidrosfera, van fer possible la existència i desenvolupament de la biosfera, on es va originar la vida.

Xènia Garcia.