MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR DE LA TERRA II
Mètodes gravimètrics:
Estan basats en l'estudi del camp gravitatori terrestre i en les seves anomalies, ja que les variacions observades en mesurar la gravetat en la superfície corresponen amb la distribució, estructura i la composició de les masses rocoses de l'interior de la Terra.
L'instrument que s'utilitza és el gravímetre, un aparell molt sensible que permet mesurar la component vertical de l'acceleració de la gravetat. Amb aquests aparells es confeccionen els mapes de l' anomalia de Bouguer, que reflecteix la diferència entre la gravetat observada i la teòrica (positiva quan la gravetat és més gran que la teòrica calculada, i negativa quan és viceversa).
Aplicacións: per interpretar el subsòl o per calcular el gruix de l'escorça.
Mètodes magnètics:
Es basen en l'estudi del camp magnètic terrestre, suggereixen la presència a l'interior de la Terra d'un material de naturalesa metàl.lica en dos estats físics diferents (sòlid i, probablement, líquid). L'existència d'un nucli intern sòlid envoltat d'un nucli extern fluid que fa que aquesta capa funcioni com una dinamo, responsable del camp magnètic.
A més permet deduir la posició variable dels pols magnètics al llarg de la història de la Terra (fenomen conegut com a inversió del camp magnètic), la seva relació amb la posició dels continents, l'obertura dels oceans i la seva edat (gràcies al bandejat magnètic presents en les roques del fons oceànic).
Aplicacions: desplaçament dels continents, la localització de jaciments minerals, etc.
Mètodes elèctrics:
És la mesura experimental que els materials terrestres presenten per a les seves propietats elèctriques, i que donen una idea aproximada de l'estructura, de la composició o de la profunditat a què es troben aquests materials. L'inconvenient d'aquests mètodes és la seva escassa penetrabilitat, de manera que l'ús d'aquest mètode queda limitat en els nivells més superficials.
La geotèrmica estudia la quantita de flux de calor que arriba a la superfície de la Terra des del seu interior. Estudiant aquest flux de calor, les seves anomalies i els mecanismes de dissipació, es poden establir hipòtesis sobre les condicions internes del planeta i sobre la seva estructura interna aproximada.
Aplicacions: entendre l'estat tèrmic de la litosfera.
Estudi dels meteorits:
Es basa en la hipòtesi de que els meteorits són fragments d'un planeta similar a la Terra, que va iniciar la seva formació en les primeres etapes de la història del sistema solar, que es va separar en capes en funció de la densitat dels seus materials i després es va disgregar en trossos a causa de les topades amb altres planetesimals (mini-planetes).
Es distingeixen tres tipus de meteorits:
- Aeròlits: Formats bàsicament per silicats. Serien semblants a les roques de que hi ha a la base de l'escorça.
- Sideròlits: Formats per una barreja de ferro-níquel i silicats. Semblants a les roques del mantell.
- Siderits: Formats per aliatges de ferro i níquel. Semblants als materials de dins del nucli terrestre.
Lourdes Brú.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada