1. Processos geologics externs.

1. Processos geològics externs.

Els processos externs tenen com a motor l'energia emesa pel Sol i interceptada per la Terra, a més de la força de la gravetat tant de la mateixa Terra com de la Lluna i el Sol.
Els causants dels canvis són els agents geologics externs, que són l'aigua, el vent, l'acció humana i l'acció dels altres éssers vius. Poden actuar gràcies a la gravetat.
Depenent de l'arribada d'energia solar al lloc de la Terra on ens trobem, els agents dominants seràn uns o uns altres. 
La denudació que causen els processos externs damunt el relleu és fruit de la meteorització, l'erosió, el transport i la sedimentación l'abast concret de cadascun depén de l'agent i del procés implicat.
Els canvis que provoquen els processos externs són més fàcils d'observar, però són molt lents, per el que no observem tot el procés, sino únicament una petita part. Els processos caldrà interpretar-los a partir de les formes resultants observables.
La meteorització
És el conjunt de processos que actuen en la superfície terrestre i que produeixen l'alteració in situ de les roques que afloren a la superfície. El resultat final és la formació d'una capa superficíal de roca anomenada eluvió, que quan és colonitzada pels organismes constitueix el sòl. Els agents externs durán a terme la seva acció geológica. Aquests canvis són deguts a l'acció estàtica de l'atmosfera sobre les roques i l'acció dels éssers vius.
Hi ha dos tipus de meteorització, la química i la mecànica. El fet de que actui un tipus o un altre depèn del clima i de la roca.
Meteorització mecànica
Consisteix en la disgregació física de les roques en fragments més petits, cadascun dels quals conserva les característiques del material original. El grau de meteorització depèn de les propietats físiques de les roques i del clima.
Hi ha quatre processos físics importants:

• Dilatació per descompressió. Ruptura de la roca compacta en arribar a la superfície, a conseqüència de l'expansió espontània que experimenta en deslliurar-se de la pressió de confinament. Es produeixen esquerdes a la roca que facilitarán posteriors alteracions.
• Fragmentació per gelifracció. És a conseqüència d'una congelació i una fusió alternes de l'aigua infiltrada en les esquerdes de les roques, que, en augmentar de volum, provoca pressió i augmenta la fracturació d'aquestes. En climes àrids, és l'evaporació de l'aigua la responsable d'aquest efecte de falca produït pel creixement de cristalls de les sals que portava disoltes, quan aquestes augmenten de volum.
• Expansió tèrmica de les roques. La continua oscilació tèrmica diària que es dóna en alguns climes desèrtics o d'alta muntanya, provoca dilatacions i contraccions brusqyes de les roques i origina esquerdes.
• Acció biológica. Les arrels de les plantes, quan s'endinsen entre les esquerdes de la roca a la recerca de minerlas i aigua, o dels animals que excaven galeries sota terra, duen a terme un treball de dilatació semblant al del gel i les sals.

Meteorització química
És la conseqüéncia de diverses reaccions, degudes als components químics de l'atmosfera, que produeixem la descomposició i la transformació d'alguns minerals de les roques en altres de nous.
L'aigua és l'agent de meteoritzavió química més important degut a la seva capacitat de dissolució. L'aigua de pluja arrosega en dissolució gasos atmosfèrics com el O2, que oxida molts minerals i també certs àcids orgànics ed l'activitat biológica del sòl, que modifiquen el pH. 
Un altre factor és el tipus d'estructura minerla i les dimensions de les partícules que dormen la roca. Alguns components se separen de les roques per simple dissolució química. Altres minerals experimenten alteracions químiques per reacció amb l'aigua o amb els compostos que aquesta transporta en dissolució. Processos

• Dissolució: És la més simple. Es transporten sals solubles, com les sals haloides.
• Hidratació: Els cations atreuen al seu voltant molècules d'aigua que augmenten molt de volum. 
• Oxidació: Actua sobre minerals amb ferro, que si'oxiden en òxids i hidròxids de ferro poc consistents i d'un color ocre vermellós.
• Hidrólisi: És la descomposició dels minerals per l'acció de l'aigua. És més gran si l'aigua és àcida i també si la duració i la intensitat delrentat és més gran. Actua sobre els aluminosilicats.
• Carbonatació: Quan l'aigua conté CO2 dissolt en forma de bicarbonat de calic, Ca(HCO3)2, és capaç de disoldre la calcària, que és insoluble. Això és reversible.
• Acció del éssers vius: Alguns organismes, produeixen diverses substàncies de caràcter àcid que ataquen químicament a les roques i creen zones de debilitat en les que actuar després la meteorització mecànica.

Erosió i transport
L'erosió i el transport són els processos que es donen seguidament després dels processos meteoritzadors. No sempre van junts, però acostuma a ésser així. Tipus d'erosió:

• La deflació: eliminació de les partícules soltes de materials poc coherents.
• Acció hidràulica
• Abrasió: xoc entre les partícules transportades entre elles o contra el substrat rocós.

El tipus de transport es  fa segons el tipus de partícules:

• En dissolució és com es transporten els ions, que lógicament no es veuen però si que es perceben al gust.
• En funció de la mida de les partícules:
• En suspensió: Partícules lleugeres no dissoltes a un fluid.
• Per saltació: Desplaçament mitjançant sals que eleven els fragments de roca i els dipositen quan cessa la força.
• Per rodolament: Desplaçament de partícules de mida superior a la de la sorra que rodolen pel fons d'un corrent d'aigua.
• Per reptació: Desplaçament que es produeix quan l'agent geològic no té prou força per elevar els materials i els arrossega pel fons.

La sedimentació
És un procés en el qual quan l'agent geològic que transporta els materials erosionats perd energia cinètica,els sediments es dipositen en el sòl en capes horitzontals.
L'ordre depén de la granoselecció, que determina que està condicionat per la dimensió de les partícules, per el que les més denses i de diàmetre superior anirán avans que les que menys, excepte quan es tracta del gel, que no permet aquesta ordenació selectiva i es dipositen amb independència del seu diàmetre.
Un altre tipus és la precipitació, que es produeix quan canvien les condicions d'equilibri químic de l'agent que transporta en dissolució els materials. Aquests materials cristalitzats o precipitats, en la diagènesi es transformen en roques sedimentàries
L'estudi dels sediments permet determinar el tipus d'agent geològic que els ha transportat i creat, i ajuda a entendre la història de la formació del paisatge.
Les conques sedimentàries son on es produeix la deposició dels sediments. A l'interior de cada conca pot haver-hi zones ambients sedimentaris amb diferències en les característiques físiques, químiques i biològiques.
Hi ha tres ambients: els continentals, els marins i els de transició.