Els processos externs tenen com amotor l'energia emesa pel Sol i interceptda per la Terra, també la gravetat de la Terra com la de la Lluna i el Sol. Això modela el relleu de la superfície terrestre.
Els causants dels canvis son els agents geològics externs: L'aigua, el vent, i l'acció dels ésser vius.
L'arriba de l'energia solar és diferent segons el lloc de la Terra on ens trobem, s'estableix unes diferencies en l'acció dels processos externs segons l'agent dominant en aquella zona.
La denudació que causen els processos externs damunt del relleu de la superfície és causa de la combinació dels mecanismes de meteorització, erosió, transport i sedimentació.
La meteorització:
És el conjunt de processos que produeixen l'alteració in situ de les roques que afloren a la superfície.
El resultat final és la formació d'una capa superficial de roca alterada, que ens er colonitzada pels organismes constitueix un sól.
En funció dels efectes produïts sobre les roques, es distingeixen dos tipus de meteorització:
la mecànica i la química.
La meteorització mecànica:
Consisteix en la disgregació física de les roques en fragments més petits, cadascun conserva les caracteristiques del material original.
a) Dilatació per descompressió: És ña ruptura dela roca compacta em arribar a la superficie, a conseqüència de l'expasió al deslliurar-se de la pressió de la roca que la cobria. Es produeixen esquerdes a les roques.
b)Fragmentació per gelifracció: Es produeix una congelació i una fusió alternes de l'aigua infiltrada en les esquerdes de les roques, que al augmentar el volum provoca una pressió y augmenta el seu volum.
c)Expasió tèrmica de les roques: La oscil·lació tèrmica diària provoca dilatacions i contraccions brusques de les roques i origina esquerdes.
d)Acció biològica: Les arrels de les plantes o els animals, s'endinsen entre les esquerdes de les roques en busca de mineral i aigua, duen a terme un treball de dilatació semblant al gel i les sals.
La meteorització química:
És la conseqüència de diverses reaccions, degudes als components químics de l'atmosfera.
a) Dissolució: Es transporten les sals solubles.
b)Hidratació: Quan els cations atreuen al seu voltant molècules d'aigua, augmenten molt de volum.
c)Oxidació: Actua sobre els minerals amb ferro, que s'oxiden en òxids i hidròxids de ferro poc cosistents i d'un color ocre vermellós.
d)Hidròlisi: És la descomposició del minerals per l'acció de l'aigua. Depén de si l'agua és àcida, de la duració i la intensitat del rentat és més gran.
e)Carbonatació: Quan la calcària porta CO2 dissolt en forma bicarbonat de calci és soluble en aigua, i aquesta l'arrossega. (Accó reversible)
f)Acció dels ésser vius: Alguns organismes com els bacteris produeixen substàncies àcides que ataquen químicament les roques i creen zones de debilitat on despres actua la meteorització mecànica.
Erosió i transport
Després de la meteorització, actuen els agents geològics (erosió i transport) que els arrosseguen a zones amb menor nivell d'energia potencial.
Erosió
a)Deflacció: És la eliminació de les partícules soltes de materials poc coherents.
b)Acció hidràulica: El xoc de les aigües amb les roques.
c)Abrasió: Es produeix pel xoc de partícules contra el substrat rocós.
Transport
a)Dissolució: És la forma en què es transporten els ions.
b)En funció de la mida:
-Suspensió: Desplaçament de partìcules lleugeres no dissoltes al si d'un fluid, com l'arguila a l'aigua.
-Saltació: Desplaçament fen salts que eleven els fragments de roca ie els dipositen quan cessa la força.
-Rodolament: Desplaçament de partícules de mida superior a la sorra que rodolen pel fons d'un corrent d'aigua.
-Reptació: Desplaçament quan l'agent geològic no té prou força per elevar els materials i els arrossega pel fons.
La sedimentació
Després de l'erosió i el transport, el material perd energia cinètica, els sediments comencen a dipositar-se en el sòl en capes horitzontals superposades.
Granoselecció: És l'ordre què es duu a terme la deposició dels sediments. Depenent de l'aigual o el vent, va de diàmetre superior i més densitat a partícules més petites i lleugeres.
La característica de rigidesa del gel és dipositen amb independència del seu diàmetre.
Les zones on es dipositen els sediments s'anomenen conques sedimentàries, estan situades a les parts més baixes de la superfície de la Terra.
2.Factors del modelat terrestre:
Diversitat de modelat terrestre:
Clima: provoca variacions del nivell del mar.
Relleu: potencialment inestables (en els continents, les zones de serralada, i en les zones oceàniques, els marges continentals, fosses oceàniques, les dorsals i altres muntanyes d'origen volcànic).
Característiques dels materials: litologia, propiets mecàniques, comportamente hidrogeològic (La distorció dels estrats, orientació i cabussament, determina també la forma i la intensitat en què es durà a terme, principalment, l'acció erosiva).
Activitat tectònica: pot modelar el paisatge. El rejoveniment d'algunes muntanyes, a causa de l'acció de la isostàsia, pot ser més ràpid que el desgat produït per l'acció dels propis agents del clima.
Activitat humana: Genera impactes sobre el medi que comporten el desenvolupament d'un procés que esdevé un risc per la mateixa activitat humana. (modificació dels perfils dels vessants per ñ'exacavació de talussos, sobretot en carreteres de zones de muntanyes, estc).
3. Geomorfologia climàtica:
EL clima pot condicionar directement i intirectament el relleu. La temperatura i les precipitacions que es donin en un undret determinaran l'estat en què es trobarà l'aigua, peró també influiran en el tipus i la densitat de la coberta vegetal.
sistemes morfoclimàtics: És el congunt d'agents i processos que actuen en cadascuna de les zones climàtiques de la superfície de la Terra.
Es diferencien tres grans grups amb sis sistemes principals: Temperat humit (normal); periglacial i glacial (fred); àrid, subàrid i intertropical (càlid).
Dels sistemes morfoclimàtics la distribució està condicionada per la latitud i l'altitud.
4. Demudació a nivell de conca:
Els processos de denudació a nivell de la conca (erosió, transport i sedimentació) comencen quan es produeixen precipitacions. Si les precipitacions són molt abundants, els canvis son més ràpids. Els canvis no tenen lloc de manera continuada, ni tampoc es produeixen de manera simultània eb tots els punts, sinó amb un cert desfasament.
Inestabilitats gravitatòries o moviments en massa:
